Les vostres visites, en números

diumenge, 27 de desembre de 2015

Jornada de reflexió

Avui (ja ahir) era jornada de reflexió prèvia a l'assemblea sabadellenca. Però al marge de les mil i una hipòtesis i anàlisis polítiques que ja s'han prodigat tant dins com fora de la formació protagonista del culebrot, el 27D no deixa de ser el clímax d'una història d'amor i desamor, seduccions, festejos, desenganys, prometences i pares (perdó, mares i pares) desqueferats que es posen enmig de la relació abans no s'hagi consumat.

Tothom es veu amb cor d'opinar i ficar-hi cullerada, i quan Romeo i Julieta la caguin, perquè ho faran, els del bàndol dels Montagú carregaran els neulers contra els Capulet, i viceversa. I ja hi serem, una altra vegada, fent explotar-ho tot des de dins, abans fins i tot que arribi el cavall de Troia.

De totes maneres, ens hem d'equivocar per prosperar. Una servidora acumula un desengany rere un altre des de fa uns mesos. Però tinc demostrat que les frustracions, malgrat la vulnerabilitat inicial (i per sort, efímera), equivalen al resultat d'un parell de mesos intensius de gimnàs. Perquè igual que les cagades i els errors en majúscula, les frustracions acaben per donar-nos la clau per posar el peu al coll a la por (a la solitud, a la presa de decisions que ens arrenquin de la zona de confort, a un futur incert que desmunti el present...). La llibertat de ser nosaltres mateixos té un preu.

Els partits els fan les persones. I les persones som d'una volubilitat que deixa curtes les destreses de David Blaine. El que avui és una simple vel·leïtat, demà és una obcecada obsessió; el que avui és desig i pecat, demà és redempció i demà passat, avorriment i oblit; el que avui és complicitat, demà es converteix en traïció... i anar fent. Sempre hi ha algú sacrificat i algú que sacrifica. Llàstima que fruit de Sabadell, de sacrificats n'hi haurà uns quants més.

Tanmateix la sapiència beu de l'experiència. I per això jo carrego amb orgull la meva motxilla d'errors, desenganys i frustracions (només la deixo quan he de portar a coll la princesa de casa). Perquè sense derrotes no hi ha victòries i no hi ha mel sense fel. Bona assemblea, bon concert de Roger Mas al teatre solsoní i feliç any nou!

Cap comentari:

Publica un comentari