Si encara no
heu visitat la Model, que des de l’estiu brinda la possibilitat de viure una
experiència d’aprenentatge sobre la història d’aquest país, no us molesteu a
entrar al web per reservar la visita. Les 64.000 entrades que oferia el
Departament de Justícia estan exhaurides des de l’agost.
El turisme
penitenciari és un fenomen d’èxit. Per simple curiositat? Interès històric? Morbo?
A San Francisco al cap de l’any més d’un milió i mig de visitants paguen més de
30 dòlars per conèixer l’antiga presó d’Alcatraz, que va tenir Al Capone entre
els seus estadants. A Dublín, un dels principals atractius turístics és el
centre de Kilmainham, on es van tancar, torturar i executar diversos líders de
la independència d’Irlanda. A Belfast també són un al·licient per al turista
les cel·les, la cambra d’execució i la forca de Crumlin Road. Si viatgeu a
Estònia, prop de Tallin per tan sols 2 euros podeu accedir a la presó museu de
Patarei, una icona de la repressió soviètica que, durant la Segona Guerra
Mundial va ser reciclada per tancar-hi prop d’un miler de jueus. Els presos
polítics eren castigats al pavelló amb vistes al mar Bàltic, per posar-los la
mel a la boca d’una llibertat inaccessible. A la veïna Letònia s’hi troba
l’hotel-presó de Karosta per a qui busqui emocions més fortes i desitgi passar
la nit en una cel·la i rebre el tracte de reclús, amb una dutxa d’aigua freda
inclosa.
On ja no
podeu accedir és a la mítica i extravagant presó boliviana de San Pedro, a La
Paz, encara activa, i on s’hi registren unes quatre morts al mes. Fins no fa
gaires anys s’hi oferien tours guiats de la mà dels propis inquilins. Una
experiència realment autèntica, que fins i tot apareixia a la Lonely Planet.
Per 35 dòlars hom podia visitar el recinte, consumir-hi cocaïna fabricada in situ i passar-hi la nit. Els més
curiosos poden fer-se una idea de la vida carcerària d’aquest estrambòtic
centre al llibre Marching Powder (Pols
que se’n va), de l’australià Rusty Young.
A casa
nostra aquests dies la premsa, fregant el groguisme, s’esplaiava explicant la
vida dels consellers en cel·les de 12 metres quadrats a Estremera. Passen unes
vacances en mòduls “tous” on disposen d’assistència mèdica immediata 24 hores,
espais comuns per a activitats culturals i accés a la biblioteca. A més, poden
mantenir 10 comunicacions telefòniques a la setmana. Però quins luxes! I això,
després de fer-los viure una experiència gratuïta d’esport extrem en el
trasllat a la presó, emmanillats i sense cinturó i ambientats amb música hardcore. Una descàrrega d’adrenalina a
l’abast de molt pocs. I hordes de gent tumultuosa d’aquest país fan vaga i
tallen carreteres per queixar-se’n!
Aquesta
setmana també hem pogut sentir a Rac1, entrevistades per Albert Om, les donesdels Jordis, Susanna Barreda i Txell Bonet. Testimonis esborronadors. Us
imagineu no saber si el vostre fill podrà passar el seu primer Nadal amb el seu
pare? No saber dir a una filla si podrà celebrar el seu aniversari perquè el
seu pare està tancat? Us imagineu poder tenir contacte físic amb la vostra
parella un sol cop al mes i, comunicar-vos-hi amb un vidre pel mig durant 40
minuts un cop per setmana i sense intimitat? Us imagineu que us segrestin la
llibertat sense haver comès cap delicte? Jo tampoc. I cap presó museïtzada ens
ho podrà explicar mai.
(article publicat a www.7accents.cat el 9/11/2017)
