Les vostres visites, en números

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riquesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riquesa. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de setembre del 2011

Benvolgut/uda mantingut/uda


Benvolgut/uda senyor/a,

Els departaments de Benestar Social i Família i d’Empresa i Ocupació (llàstima que el nom no faci la cosa) es posen en contacte amb vostè per informar-li que els propers mesos deixarà de ploure-li la picossada del PIRMI. La contraprestació que fins ara rebeu els Pobres Irremeiablement Resignats a les Mesures Ignífugues del govern s’ha vist forçosament afectada per les polítiques de lluita contra el frau que castiga les arques públiques del país a costa dels recursos dels contribuents.

Us demanem comprensió per les mesures adoptades. Per tots és sabut que, de la mateixa manera que Bartomeu Muñoz va haver de ser detingut, tots els alcaldes del país haurien de passar per la garjola. De la mateixa manera que algun president del PP ha hagut de declarar al jutjat, tots ho haurien de fer. I com que alguns capellans han estat protagonistes d’escàndols de pederàstia, a tots els sacerdots s’hauria de prohibir acostar-se als marrecs. Així, és lògic que tots els beneficiaris de la renda mínima d’inserció us solidaritzeu amb el gran forat que ens ha causat a la caixa el fet que menys del 0,01 per cent de vosaltres hagi abusat de la bondat de la Generalitat de Catalunya per contribuir a la vostra inserció social i laboral. Quants de vosaltres podeu demostrar que no sou fills d’un papà que és directiu bancari i amb el qual us heu enfadat? Quants de vosaltres no teniu factures de mòbil superiors a la prestació? Tots sou de la mateixa estofa. Segur que, sensatament, vostè també confessaria haver-se sentit temptat a especular amb els diners de tots els catalans i les catalanes.

Com ja el deuen haver informat els serveis socials del seu municipi –ara ens hem assabentat de la seva existència–, un dels criteris amb què es concedirà la renda mínima d’inserció a partir d’ara fa incompatible aquest ajut amb qualsevol altra prestació pública. Així mateix, se suprimiran la major part de complements i, per tant, tan se val que tingui fills menors o persones dependents a càrrec. Aquests ara no compten.

Entendrem que surti a fer la carretera, si és una dona, o bé que trafiqui amb drogues, o que es busqui la vida robant. Ja s’ha donat ordres als Mossos d’Esquadra que facin els ulls grossos. El context socioeconòmic ho requereix. Altrament, també pot adreçar-se als serveis socials de l’Ajuntament de la seva població i cursar una sol•licitud d’ajut. Si està de sort i el consistori és prou sensible amb el risc d’exclusió de la seva família podrà acollir-se a un fons d’emergència. Els ajuntaments rai, que els diners no se’ls acabaran (tret dels que ja s’hagin declarat en fallida)! La pobresa diuen que aguditza l’enginy. Estem convençuts que sabrà d’on espigolar i sobreviure. Al cap i a la fi, l’estat del benestar és això, no? L’estat de les classes benestants.

Article publicat el 27 d'agost a Naciódigital.cat.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Titulars per evitar picar entre hores


Si alguna vegada heu intentat fer dieta (segur que sí), recordareu el disbarat que es comenta d'enganxar una foto d'algú obès a la porta de la nevera per foragitar les temptacions de picar entre hores -sort que la xocolata no necessita refrigeració. A partir d'avui a la nevera hi penjaré dos titulars que, curiosament, comparteixen actualitat.
En un diari en línia llegeixo, d'una banda, que un estudi que properament publicarà una revista britànica conclou que com més rics són els europeus, més problemes de salut mental presenten. A mesura que creix el benestar econòmic, augmenten els símptomes neuròtics i els trastorns psicològics. Contràriament al que ens imaginem i pel qual lluitem a diari, com més acumulem, més infeliços som en sentir-nos cada vegada sota més pressió. També he de dir que acabo de trobar un filó per explotar la meva felicitat latent.
En el mateix diari veig que un informe de la UNICEF posa de manifest que un de cada quatre nens està en risc de pobresa relativa a Espanya. No significa que pateixin fam ni que no puguin anar a l'escola, però sí que tenen més probabilitats de malnutrició i de no poder assumir les despeses derivades de les activitats escolars o extraescolars, alhora que reuneixen més números d'abandonar els estudis abans d'hora. A la UE només superen el llindar espanyol Romania, Bulgària, Letònia i Itàlia! A Solsona, per posar un exemple proper, durant els primers tres trimestres del 2010 han estat usuaris del fons d'emergència social una vuitantena d'infants, alguns dels quals han estat beneficiaris del banc d'aliments.
Aquests titulars són ideals per enganxar a la VISA, més que no pas a la nevera, per quan dubtem entre dos ordinadors portàtils per motius d'estètica; quan dubtem si comprar-nos l'últim model del que sigui que val el sou d'un any i mig o bé l'exemplar de segona mà que ens permetrà no anar massa curts de màniga; quan comprem l'helicòpter teledirigit més car del mercat al nen per compensar-li tot el temps que no hem jugat amb ell amb una pilota a la vorera de davant de casa; quan intentem convertir-nos en una rèplica del maniquí de la boutique sense pensar que ell ja haurà passat de moda quan girem la cantonada. A tots ens convindria posar-nos una mica a dieta i evitar picar entre hores.