Les vostres visites, en números

dimarts, 14 de setembre del 2010

Una vida de números


La nostra vida és una sèrie de números. Si és que en som de poca cosa quan ens podem reduir en unes escasses xifres! No només som uns codis de barres, sinó que ens passem la vida comptant: els usuaris de Ferrocarrils Catatalans deuen haver comptat avui els minuts que els restava perquè finalitzessin les "aturades parcials" dels treballadors que els ha donat la gana d'incomplir els serveis mínims i donar pel sac a milers d'estudiants i treballadors (de veritat). Els ciutadans més o menys sensibilitzats amb l'estat del país comptem els dies que falta perquè ens citin a les urnes, el 28-N. Els candidats i tots els seus equips compten els dies que falta per a l'inici de la campanya "oficial". Els electors comptem la quantitat d'opcions polítiques que podrem votar.

Algunes (més que alguns) comptem les hores que ens falta per tornar a veure Infidels a TV3. Quan érem petits i viatjàvem amb cotxe comptàvem els vehicles que ens avançaven de color vermell. Ahir, tornant de Tàrrega a Solsona, comptava els conills que a l'horabaixa -mot mallorquí equivalent a capvespre, però que trobo més poètic- treuen el cap, ben alt, sobre els camps de blat que es veuen a banda i banda de la carretera, sabedors que els caçadors fan la feina al matí (en vaig veure sis en menys de 10 minuts). Comptem els minuts que ens falta per acabar la classe de tonificació abans no se'ns aturi el cor. Comptem els dies que ens queden de vacances i els dies falta per veure engruixit a final de mes el magre compte corrent. Comptem els dies que tardarà a arribar el paquet de Privalia. Els mesos que fa que no anem a la perruqueria i, per tant, els pocs dies que hauríem de deixar passar més per anar a saludar el perruquer -o estilista del cabell, com els agrada dir-se ara-. Algunes compten els dies de retard i quan s'escaurà el novè mes. Comptem els milions d'euros que cada hora ens espolia Espanya si anualment se n'apropia de 20.000 milions.

Comptem les factures que hem pagat aquest mes (llum -de preus desorbitats a Solsona-, aigua, gimnàs, etc.) i els diners que ens queden a la llibreta per pagar la hipoteca, aquell paquet de Privalia que encara ha d'arribar i la perruqueria. Comptem les pàgines que ens falta per acabar el llibre i els llibres que es moren de fàstic a les lleixes esperant ser els pròxims escollits. Comptem els caps de setmana que encara roman oberta l'exposició de Barceló instal·lada al Caixafòrum -aquestes mostres duren tant que sempre esperem a última hora. Comptem la part que correspon assumir a cada germà per fer el regal de noces d'argent o d'or als pares. Comptem els minuts que triguen les nostres "amistats" a reaccionar davant d'un comentari que acabem de penjar al Facebook.

I fent números s'escola el temps (també fugen els diners) entre les mans, talment l'aigua del riu que intentem atrapar, sense que ens n'adonem. Així anem complint anys i ens resignem a bufar espelmes... en forma de números!!!

PD. Que consti que no se m'ha acudit el tema del post perquè sumi anys (els faig al maig), sinó pels conills que anava comptant ahir tot venint de Tàrrega. Ells, per la seva banda, feien cara de comptar els vehicles que veien passar.

9 comentaris:

  1. Barceló m´ha defraudat bastant

    ResponElimina
  2. Ostres, joserra, no m'esguerris els plans que tinc per a un dels propers caps de setmana... He vist el catàleg i no pinta malament!! Ja t'ho diré...

    ResponElimina
  3. I, Noemi,

    Que seria la vida sense numeros? Qui guanyaria la lliga de futbol sense numeros? com es diria el ple al quinze de la Travessa? Les matricules dels cotxes en lletres? :-S Igualment els presos a les presons... Que seria la vida sense l'edat? La disfrutariem igual com ho fem ara sent sabedors que algun dia, mes proper del que esperem, a la volta de la cantonada ens pot sorpendre la mort?

    Que seria la vida sense anys... com diriem que passem al 2010 d.C?

    I ja per acabar... com podriem fardar dels Km que hem fet amb bici el darrer cap de setmana? (34.5). :-P

    PD: I aixo t'ho diu un de lletres...

    (amb perdo pels accents que no reaccionen al premer la tecla).

    ResponElimina
  4. Ja tens raó, ja, som tot números, fins i tot els de lletres!!! T'imagines el teu programa d'esports sense poder donar resultats?
    Els teus accents no reaccionen perquè amb tants números es col·lapsen. Ells sí que són de lletres pures ;)

    Gràcies pels teus feedbacks, Gerard! Una abraçada

    ResponElimina
  5. barceló al caixa forum?

    molt molt xulo! impressionant veure les peces en directe..
    cal dir q hi ha tb una expo d fotografia q sta molt molt molt b

    ResponElimina
  6. Sí, Roureda! Hi és des d'aquest estiu i es podrà visitar fins al gener. El Caixafòrum presenta sempre exposicions força interessants... La que vols dir tu és la del fotògraf Lartigue, oi? També me l'han recomanat moltíssim. No me la perdré.

    Gràcies i benvinguda al bloc! ;)

    ResponElimina
  7. :) M'agraden més les lletres, però visc envoltada d'homes i dones fascinades pels números i també m'han fet estimar-los :D Jo encara voldria mirar la lluna asseguda en un quatre :) Sort que no els ho explico a la feina, això... Bé, casualitats de la vida, he d'anotar la llum i el gas. Números, oi?

    ResponElimina
  8. Noemí, estàs molt visionària! Mira que parla de números en el seu darrer post: http://www.eduardpunset.es/7882/general/como-los-numeros-transformaron-nuestra-conducta

    :D

    ResponElimina
  9. Sita, com sempre, tan aguda i creativa en els teus comentaris! ;)
    Així que a la feina estàs en minoria... Però, en el fons, tots estimem una mica els números (sovint, gràcies a ells, posem ordre a la nostra vida, no?). Si ens passéssim el dia actuant com un nen o un artista, segur que acabaríem caient. I el post de Punset, genial. M'he quedat amb un aforisme: "El poder de los números para transformar la conducta de las personas es alucinante". En trobaríem uns quants exemples...
    Una abraçada, Sita!

    ResponElimina