Les dones no ens fem velles perquè se’ns aturi el cicle lunar o, com escriu la poeta Marta Pérez, “ens empassem la lluna”. Envellim, com ells, per l’edat, i no de patac quan deixem de menstruar. Quan aquest moment fisiològic arriba, normalment entre els 45 i els 55 anys, hem d’abraçar els canvis que una nova etapa biològica suposa. Però la majoria ho fa en silenci. En la mar de sobreinformació en què nedem, paradoxalment encara avui la menopausa és tabú i naufraga en el desconeixement dels seus símptomes reals. En part per això el 2016, als 57 anys, Maria Antònia Roca va parir una filla, a la qual va posar el nom de la primera de les deesses gregues. Amb seu a Lleida, Hera és l’única associació de dones al país dedicada a donar visibilitat a la menopausa i l’osteoporosi.
La Maria Antònia ja havia experimentat el climateri abans i li van diagnosticar osteoporosi, definida com a reducció de la densitat òssia. Sempre havia treballat amb dones i, després de parlar amb metges i altres professionals, va decidir organitzar-se amb una colla d’amigues que s’hi va afegir. Actualment, Hera té una setantena de sòcies d’arreu de Catalunya i va creixent. Cada octubre organitza un fòrum amb motiu del Dia Mundial de l’Osteoporosi (enguany, el dia 22), mensualment ofereix una xerrada i, des de l’any passat, convoca uns premis per reconèixer les dones que, des de diferents àmbits, contribueixen a fer difusió de la causa.
Les activitats de l’associació no són només per a les sòcies. “Les portes d’Hera sempre estan obertes, perquè volem que es parli d’aquests temes, començant per casa, ja que moltes dones no ho fan”, diu la seva responsable. La Maria Antònia no va dubtar en advertir la seva família dels canvis d’humor que hauria d’assumir per culpa de les hormones. “Visquem-ho amb la màxima naturalitat, perquè totes hi arribarem”. Tanmateix, solem ignorar quan serà el moment i com ho viurem. Ho constata la ginecòloga especialista en menopausa Marta Canals. “Sovint anuncio que es troben en la perimenopausa –període previ de transició– a dones de 46 anys que estan estupendes, potser busquen ser mares i ni s’havien plantejat aquesta possibilitat. S’associa, erròniament, la menopausa amb la vellesa”. Igualment, “no reconeixen les alteracions que poden derivar del dèficit d’estrògens i van d’especialista en especialista, des del reumatòleg fins al psiquiatre, quan en realitat la ginecòloga els hi pot resoldre tot”.
Potser hauríem d’escoltar i llegir més la doctora Carme Valls, endocrinòloga i especialista en medicina amb perspectiva de gènere, que atribueix bàsicament dues conseqüències clíniques a la menopausa: les sufocacions i la sequedat de pell i mucoses. Paral·lelament, hi ha altres mals que ens poden visitar a partir dels 50 anys, com per exemple dolors de diferents tipus. “Però no és per la menopausa, sinó per falta de vitamina D, essencial per als ossos”, aclareix. I si les dones temem la menopausa és perquè li atribuïm massa símptomes i perquè “aquesta etapa biològica no s’ha abordat de forma prou científica”, segons Valls. De la mateixa manera que “falta ciència sobre què passa amb l’envelliment”. Amb tot, aquesta doctora recomana confiar primer en el metge internista de primària a l’hora de preguntar: “Ens pot donar una idea de conjunt, perquè a vegades pensem que hi ha símptomes que venen de la menopausa i no és així”.
El risc de l’osteoporosi
Hera també existeix per reclamar més recursos per investigar i tractar l’osteoporosi, que afecta tres de cada deu dones a partir dels 55-60 anys. “Necessitem els cribatges. Sense densitometries no podem saber si patim osteoporosi i si hem de prendre mesures per minimitzar-ne els efectes”, destaca Maria Antònia Roca. Es refereix a seguir una alimentació saludable, fer exercici físic moderat però continuat, prendre vitamina D... L’hospital de referència de Lleida no ens ha facilitat dades de les densitometries realitzades en l’últim any, però són molt escasses, segons Hera. “L’osteoporosi és una malaltia que no té cura, però que cal controlar perquè no augmenti, ja que causa fractures i ocasiona moltes baixes laborals”, apunta Roca, diagnosticada per la seva ginecòloga privada. En la mateixa línia, la doctora Marta Canals és del parer que “la sanitat pública no valora prou el risc de l’osteoporosi” i que “fer-ne almenys una a totes les dones evitaria moltes fractures i estalviaria costos”.
Un avantatge de les sòcies d’Hera, precisament, són els preus reduïts per accedir a revisions ginecològiques, mamografies i densitometries òssies, gràcies a un conveni amb un centre mèdic lleidatà. Això respon a un neguit de la seva presidenta: l’elevat cost d’aquestes exploracions, que la Seguretat Social cobreix en casos comptats. No és d’estranyar, en aquest sentit, que les sòcies tinguin entre 30 i 71 anys. “En la salut les dones també tenim un sostre de vidre”, lamenta Maria Antònia Roca. A la Seguretat Social es limiten a fer exploracions de coll d’úter per part de la llevadora cada tres anys, sense la visita del ginecòleg. “I a partir dels 70 anys, ni això, les dones desapareixem, com si ja no poguéssim tenir relacions sexuals ni patir un càncer”. Té clar que no es pot normalitzar el que considera una privatització encoberta de la sanitat. La doctora Carme Valls, de fet, recomana fer-se revisions al llarg de la vida per evitar complicacions, ja que hi ha càncers de cèrvix i de mama que poden afectar dones postmenopàusiques.
De l’evolució fisiològica dels nostres cossos i dels drets que encara hem de reivindicar també en la medicina, parlem-ne més. Perquè no hi hagi ni un úter buit o silenciat, perquè tots es reomplin d’una altra fecunditat, la d’una mateixa per a si mateixa. Ho verseja Marta Pérez: “Les hormones, / missatgeres còsmiques, / han creat un altre temps per a mi; / he de canviar per traspassar, / per dibuixar-me nous contorns. / Creativitat. [...]”. Totes som Hera i tenim vida per granar, sigui amb la lluna dins o fora.
(Article publicat al diari Ara Terres de Lleida el 27/07/2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada