Les vostres visites, en números

dimecres, 5 de juny de 2019

Per què no?

Amb el primer bon dia avui m’han etzibat, amb to burleta i desacomplexadament: “On vas així?”. La meva companya de feina es referia al vestit. No sé si m'ho ha dit pels colors, per l'estampat ratllat o pel patró (per la talla no ho crec, m'asseguro de portar sempre la que pertoca).

La dona del temps abans de sortir de casa m’havia advertit que el dia s’enfosquiria. Així que jo he volgut exercir un equilibri de forces i vestir-me de colors, de bon rotllisme. Però, és clar, la meteoròloga no pot avisar-nos de les prediccions més que locals, i no sabia que em podia trobar algun ruixat a l’arribar al despatx. La meteoròloga desconeix si passa algun front per les parets on treballa cada català i catalana, o si hi entrarà la nuvolositat.

“On vas així?”. A alegrar-me el dia, dona, i inspirar-te a tu amb un xic de creativitat! I jo m’he refermat en la bona decisió d’escollir avui el disseny de la Compañía Fantástica, que té el “Why not?” com a leitmotiv. Siguem clarianes que s’obrin entre tanta grisor. Sentim-nos fantàstiques... Per què no?

divendres, 10 de maig de 2019

10 de maig

Una vol evitar escriure res (aparentment) transcendent en un dia com aquest. Així fem veure que el pes de tot un any concentrat en un sol dia és més lleuger, menys farragós. Ens oblidem que un quilo de palla pesa igual que un quilo de plom. I una es mira al mirall i no hi veu noves arrugues, ni taques a la pell, ni plom... ni pa a l’ull. Ja li vagarà demà, demà passat, o l’altre. Hi veu, això sí, llums i ombres, que és la bona estofa de què estem fets, al cap i a la fi. Hi torna a veure aquella mirada trista, que tot i que només és la mirada, li recorda la cita de Simone de Beauvoir, quan deia que les persones felices no tenen història (i aquí davant ja n’hi comença a haver!). Una suma un any més convençuda que hi ha moltes llums per celebrar. Espera’t asseguda, horabaixa, que encara hi ha metxa.



dijous, 9 de maig de 2019

Sense punts i a part

Cavaller extemporani,
es passa la vida entre llibres;
en lloc de sang, si el punxen
li troben literatura.
Llegeix i escriu, i escriu llegint.
Crea i recupera personatges
de paraula i reflexió,
més que no pas d’acció,
homes de títols engendrats
per la història i criats en la ficció.

L’admirat professor jubilat
confessa que té un maldecap:
li ragen textos llargs
i sense punts i a part.
Incapaç d’embridar
la copiosa vena narrativa,
deu ser que la vida
pausada i serena, desueta,
ja no li mana descans.
Descansen, per ell,
personatges del passat.


(imatge de Rafael Pérez Mora, coberta del llibre
O cavaller o vençut. El comte d'Espanya, de Rafael Pérez Cabanes)

dimarts, 7 de maig de 2019

Eterna

Vaig assecar-la
per regar-ne la vida.
L’aroma ja és record,
però n’oloro la bellesa,
la més envejada.
Les suculentes de casa,
des dels seus petits forts,
li mostren, vanitoses,
les seves espines.



dilluns, 29 d’abril de 2019

A Paula Bonet

L’abecedari de Talentària podria començar per “A” d’apoderament, art, artesana, artista; continuar amb la “C” de caure i aixecar-se, coherència, col·laboració, comunicació, compromís, conciliació anhelada, connexió, consistència, creació, credibilitat; seguida de la “D” de dignitat, direcció, disseny; l’“E” d’empatia, empenta, emprenedoria, equitat, esperança, essència, èxit, experimentació, expertesa; l’“F” de femení, feminisme, feminitat, formació, fortalesa; l’”H” d’honestedat; la “I” d’identitat, igualtat real, inspiració, intuïció; la “L” de lideratge; la “Ll” de llibertat, lluitadora; la “M” de marca personal, mèrit; la “P” de passió, persistència, personalitat, projectes; l’“S” de sensibilitat, solidaritat i sororitat; la “U” d’úniques; la “V” de valentia, valors, visibilitat, vocació, voler i poder; per anar acabant amb la “X” de xarxa. I al final, trencant l’ordre alfabètic –perquè l’ordre també hi és per sacsejar-lo–, venen la “R” de referent, representativitat, revelació, revolució i reconeixement, com el d’avui aquí, i la “T” de talent, territori, transformació, treball, tribu, Talentària. I en la seva tercera edició, aquest fòrum fa un totum revolutum dels seus valors per encunyar-ne el Premi Talentària, un guardó que vol posar en valor el talent femení i el compromís feminista.

El primer Premi Talentària és per a una artista polièdrica que pinta, dibuixa i escriu. Nascuda a Vila-real el 1980, és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Ha exposat a diverses ciutats europees i americanes. La seva obra s’ha materialitzat també en una desena de llibres, alguns dels quals n’és la il•lustradora i d’altres, també l’autora del text. D’entre aquests últims en destaquen Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End (Lunwerg, 2014), 813 (La Galera, 2015), La Sed (Lunwerg, 2016), un llibre poètic que la consolida com a autora compromesa amb el feminisme i, més recent, Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión (Literatura Random House, 2018), amb què trenca el tabú sobre el dol de la pèrdua gestacional. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i actualment la podem llegir, per exemple, a Eldiario.es. És una de les principals impulsores del col·lectiu Mujeres del Libro, des de la convicció que l’art ha de remoure consciències i s’ha de posar al servei de la construcció d’un context més just. Fa mig any va rebre la Medalla al Mèrit Cultural atorgada per la Generalitat Valenciana. Avui, des de Solsona, el reconeixement és per a Paula Bonet. 

Paula, ens agrada llegir-te, a través de les il·lustracions i la literatura que magistralment vertebres; ens transmets sensibilitat, sinceritat i sentiment, ens emociones; dialoguem amb els bonics rostres que retrates i que irradien vida, però també angoixes, pors i inquietuds. Ens fas veure que en un quadre també ens hem de fixar en les ombres, que constitueixen una part de la narrativa, en una obra i en la vida mateixa. Ens identifiquem amb el llenguatge propi dels teus quadres, dibuixos i llibres.

En algun lloc has afirmat que la nostra formació intel·lectual i emocional parteix de l’experiència masculina i, per això, és important incorporar referents femenins. Ens fas reflexionar amb una obra el valor artístic de la qual es carrega de reivindicació feminista i contestatària i, per tant, esdevé social. Ens fas visibles. Ens instes a resignificar-nos. Exposar, escriure, dibuixar, pintar, revelar la pròpia vulnerabilitat i trencar tabús, ajudant a combatre el silenci col·lectiu, és passar del jo a moltes. Segurament totes. T’agraïm tot allò que salves del bagul silenciós i llòbrec, sense floritures ni eufemismes, sobre les violències sexuals, el masclisme, el dol perinatal. Doris Lessing deia que l’escriptora escriu sobre ella perquè escriu sobre els altres, donat que els seus problemes, dolors, plaers i emocions no poden ser únicament seus. A La sed cites Clarice Lispector per sentenciar que “allò humà és estar sol”. Però avui aquí, Paula, celebrem la tribu. La poeta i artista Rosa Maria Arrazola té un poema titulat “Sol(es)” que acaba dient que “moltes viuen la por/ i algunes sentim la por de moltes que viuen por/ i les moltes, les algunes fem visible el nostre dol/ perquè hi hagi aviat un dia/ on totes notem el sol”. Amb el primer Premi Talentària reivindiquem que no ens sentim soles, perquè la lluita de la Paula Bonet, de moltes, també és la nostra. Gràcies.

(Glossa realitzada per encàrrec de Talentària amb motiu del primer Premi Talentària, lliurat el 27 d'abril de 2019)

dilluns, 1 d’abril de 2019

Summertime

Passades les dues del migdia el marqueter vocacional de la cantonada del carrer encara treballa dins el seu taller, sempre a porta oberta, de cara al carrer, cap on s’escola el jazz clàssic que marca el compàs de les seves mans afaiçonant (i amoixant) fusta noble.

L’artesà feliçment jubilat s’ha oblidat de canviar l’hora del rellotge (si és que el té, amagat sota la pols) d’aquest petit taller, on el temps es va congelar fa ja uns quants anys. Potser la seva passió passa per davant de la imposició d’avançar les busques... Potser ajorna voluntàriament aquest gest fins que soni el Summertime de Gershwin i celebri, aleshores sí, el temps renovellat que banya el banús, l’amarant i el boix.

(a Carles Casafont)

dimarts, 26 de març de 2019

Sakura

Un any més, ha esclatat la flor,
la seva manera de sacsejar-nos.
Un any més, el blanc pur del jardí
et retorna entre nosaltres.

Pètals efímers i delicats, 
l’avantsala del fruit predilecte.
En aquest racó exquisit, 
ens empassem la primavera

dels ulls al cor,
la mà i la boca.

Et collirem
pensant, novament,
que vas plantar el cirerer 
per continuar aquí
també quan no hi fossis.