No ens espanta el fred traidor. La primavera tot ho desperta, també el patrimoni natural, la set d’enfonyar-nos-hi, el delit de tornar a escoltar música en viu… I les llavors de La Mare Cultural germinen. Per això hem tornat a enfilar-nos per la pineda de pinassa i pi roig que mena al mil·lenari Castell de Lladurs, aquell record de fortificació que repta el visitant curiós a descobrir-hi secrets nous cada vegada. Avui, a més, fauna salvatge ha perdut la por a mostrar-se davant nostre amb una exposició de fotografia tan efímera com integrada de Joan Padró.
Hem deixat que el temps jugués amb nosaltres preservant inscripcions de final de la guerra civil i la postguerra i incisions del XVII. El colofó: l’actuació tan senzilla com delicada i brillant que ens ha fet retrocedir capritxosament quatre segles enrere amb els Amors i mirades que ens han regalat la talentosa veu i la virtuosa guitarra barroca del duet Isanta & Wasserman.
Si pensem en el temps, és millor aquest que passa, se’n va i torna sempre per bressolar-nos, que no pas el de les gèlides temperatures ara ja impertinents.
