Si alguna vegada heu intentat fer dieta (segur que sí), recordareu el disbarat que es comenta d'enganxar una foto d'algú obès a la porta de la nevera per foragitar les temptacions de picar entre hores -sort que la xocolata no necessita refrigeració. A partir d'avui a la nevera hi penjaré dos titulars que, curiosament, comparteixen actualitat.
En un diari en línia llegeixo, d'una banda, que un estudi que properament publicarà una revista britànica conclou que com més rics són els europeus, més problemes de salut mental presenten. A mesura que creix el benestar econòmic, augmenten els símptomes neuròtics i els trastorns psicològics. Contràriament al que ens imaginem i pel qual lluitem a diari, com més acumulem, més infeliços som en sentir-nos cada vegada sota més pressió. També he de dir que acabo de trobar un filó per explotar la meva felicitat latent.
En el mateix diari veig que un informe de la UNICEF posa de manifest que un de cada quatre nens està en risc de pobresa relativa a Espanya. No significa que pateixin fam ni que no puguin anar a l'escola, però sí que tenen més probabilitats de malnutrició i de no poder assumir les despeses derivades de les activitats escolars o extraescolars, alhora que reuneixen més números d'abandonar els estudis abans d'hora. A la UE només superen el llindar espanyol Romania, Bulgària, Letònia i Itàlia! A Solsona, per posar un exemple proper, durant els primers tres trimestres del 2010 han estat usuaris del fons d'emergència social una vuitantena d'infants, alguns dels quals han estat beneficiaris del banc d'aliments.
Aquests titulars són ideals per enganxar a la VISA, més que no pas a la nevera, per quan dubtem entre dos ordinadors portàtils per motius d'estètica; quan dubtem si comprar-nos l'últim model del que sigui que val el sou d'un any i mig o bé l'exemplar de segona mà que ens permetrà no anar massa curts de màniga; quan comprem l'helicòpter teledirigit més car del mercat al nen per compensar-li tot el temps que no hem jugat amb ell amb una pilota a la vorera de davant de casa; quan intentem convertir-nos en una rèplica del maniquí de la boutique sense pensar que ell ja haurà passat de moda quan girem la cantonada. A tots ens convindria posar-nos una mica a dieta i evitar picar entre hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada