Les vostres visites, en números

dissabte, 27 de novembre de 2010

Em despertarà l'Artur per recordar-me que he d'anar a votar?

Demà és el gran dia. El que CiU fa quatre anys que espera. El que el PSC, ERC i ICV tan lluny voldrien veure. El que determinarà els telediaris que els queda a formacions com Solidaritat i Reagrupament -marques blanques, segons els republicans, sense recordar que en època de crisi les marques blanques s'enduen la porció més gran del pastís. El que esperen alguns per veure rodolar caps. El que farà treure de la nevera milers d'ampolles de cava i el que temen alguns caps de campanya que hauran de buscar feina en època de vaques magres.

Jo també l'espero. M'agrada viure les jornades de totes les conteses electorals -és estrany que s'utilitzi un mot amb connotacions bèl·liques, quan representa que els comicis són una victòria de la democràcia! Segurament que aquest diumenge faré plans en funció de l'hora en què decideixi anar al col·legi electoral. Però al matí no em posaré el despertador. Provaré si em truca l'Artur Mas o un altre candidat dels grossos -amb suficients diners per destinar a la campanya- per despertar-me i recordar-me que he d'anar a votar. Les primeres paperetes es podran introduir a les urnes a partir de les 9. Així que a 2/4 de 9 seria una bona hora per trucar, com a molt d'hora.

Ahir a les 4 de la tarda menys 8 minuts vaig rebre un SMS. Vaig pensar que seria l'habitual consulta entre amigues per decidir si anem a sopar, en ser divendres, on ho fem i quan quedem. Per sorpresa meva, el remitent era "Artur Mas". Carai, quines confiances! vaig pensar. El futur president del país m'envia un missatge. Si li expliqués a la meva mare es pensaria que m'he tornat graciosa (les bromes no són el meu fort). Però no volia quedar per sopar. Em deia que "aquestes eleccions no són entre dretes i esquerres, o entre independentistes i no independentistes". Ostres! vaig pensar, ara sí que no entenc res! Així, les eleccions són per decidir si continuem dins la UE o en sortim? (Igualment, com que diuen que li falten pocs dies per a la desintegració...). El missatge del Mas continuava dient que les eleccions "Són entre el present que tenim i el futur que volem escriure". Bé, això no m'ajuda gaire, tampoc. Seria un bon lema per a moltes altres sigles.

Però crec que en aquest cas el contingut era el menys transcendental de l'estratègia de CiU per a l'última jornada de campanya. El que volia aconseguir és que li comentés a la meva mare que el futur president m'havia enviat un SMS! Que al meu mòbil hi guardi un SMS d'"Artur Mas". Que, si no llegeixo gaire els diaris i no tinc molt clar a qui he d'entregar el meu sufragi, almenys recordi el nom d'un candidat quan hagi corregut la cortineta. I, per si de cas havia esborrat el missatge per error, a 3/4 de 12 de la nit menys un minut el "guapo, gràcies" va enviar-me un segon SMS per recordar-me que he d'anar a votar i em demanava que passés el missatge. I que consti que no sóc militant de CiU. Ni de CiU ni de cap altre partit.

Com que sóc desconfiada de mena, avui, jornada de reflexió, he tingut la temptació de fer un repàs a tots els webs dels candidats amb presència parlamentària. M'ha sorprès gratament comprovar que tots respecten les 24 hores de silenci. Bé, només el ciutadà Albert Rivera ha aprofitat el Facebook per cridar a la rebel·lió fa poques hores. Com que ho fa en castellà, m'han vingut ganes de no rebel·lar-me, per dur-li la contrària. El problema és que no sé què vol dir rebel·lar-se quan ens referim a la política. En aquest cas, el 28N crec que rebel·lar-se seria votar en blanc o abstenir-se, que no és ben bé el que vol dir aquest ciudadano. Però bé, jo demà, una vegada hagi tret el DNI de la cartera i hagi d'omplir el sobre, prefereixo recordar-me del nom d'algun candidat, m'hagi enviat un SMS o no, em desperti al matí o no (entenc que fer-ho a 5,32 milions de catalans que estan cridats a les urnes és força costós).

2 comentaris:

  1. La desconfiança és necessària. A tot això... ja vas avisar la teva mare? ;) Guapuuuuuu, gràcies, gràcies, gràcies! Doncs el mateix senyor que es prèn les confiances d'escriure't al mòvil així tant pim-pam té tots els números de ser el 129è President de la Generalitat de Catalunya. Em moro de ganes que ens expliquis alguna cosa del protocol de la investidura :)

    ResponSuprimeix
  2. Em sembla que la gran derrotada d'aquestes eleccions és Catalunya.

    ResponSuprimeix