Les vostres visites, en números

divendres, 1 d’octubre de 2010

Envia'm un e-mail i et diré qui ets


Des d'ahir envio els millors correus electrònics del lloc on treballo. És el resultat d'haver tingut el plaer de llegir (i aprendre de) el llibre de Teresa Baró Tens un e-mail: la guia imprescindible per redactar correus electrònics eficaços. I no és una bajanada: el correu electrònic és el tipus de text que més confeccionem al llarg de la jornada, tant laboral com social, i diu molt de nosaltres. La forma com enviem un e-mail transmet la nostra manera de ser, professionalment i personal. Per aquest motiu aquest llibre, que acaba d'editar Columna, hauria de ser el regal obligat de caps a treballadors el proper Nadal (i no rebo cap comissió de Baró!).

Aquesta setmana també he tingut l'oportunitat de conèixer el funcionament de les jornades de cooperació empresarial anomenades (i patentades com a) Getting contacts! Els participants s'hi inscriuen prèviament en línia i, en un formulari, detallen els seus interessos per consolidar el negoci o buscar nous fronts. Però és "fora línia" que els emprenedors mantenen una agenda d'un mínim de deu entrevistes durant un matí per cercar possibles nous clients, proveïdors o futurs socis. És el cara-a-cara i la capacitat de comunicació verbal i no verbal el que obrirà les portes a una possible nova font d'ingressos per a l'empresa. I aquí entren en joc les habilitats de cadascú per persuadir i convèncer l'interlocutor.

Crec que hi ha molta gent que no és conscient del poder de la comunicació a l'hora de projectar la pròpia imatge. Ho dic no només pel tipus de correus electrònics que envien -n'hi ha que es limiten a adjuntar arxius sense ni tan sols un "Hola"!!!-; sinó també pel perfum que porten -no s'hauria de sentir a una distància superior als 15-20 centímetres, sigui Varón Dandy o Esencia Loewe- o la mala olor que fan; o la indumentària que s'han posat a sobre amb els ulls tancats abans de sortir de casa -digueu-me frívola, però la roba i el calçat diu molt del nostre caràcter, de les nostres ambicions, de la nostra sensibilitat, de la nostra professionalitat. Recordo que un professor em va explicar no fa gaire que el 80 per cent del missatge que capta el receptor no és el que diem, sinó el que es veu.

En la seva universal Metamorfosi, Kafka narra l'esgarrifosa experiència de Gregor Samsa, quan un matí es desperta dins el cos d'una criatura estranya. El protagonista es desviu per intentar explicar a la família que aquell insecte desagradable continua sent el mateix de sempre. Però les paraules no li surten, precisament, perquè ja no és humà. L'extraordinària incapacitat comunicativa li esgarraria la vida que li queda... Al final, tots depenem de les nostres habilitats per comunicar. I en un món sotmès a una constant metamorfosi tecnològica i social, qui no s'adapti als nous codis em temo que acabarà... com el malaurat Gregor Samsa. El personatge de Kafka si hagués disposat d'un ordinador i hagués pogut enviar un correu electrònic com Déu mana als seus potser s'hauria salvat.

2 comentaris:

  1. Hola Noemí,

    Tota la raó sobre el tema que "el vuitanta per cent del missatge és el que veu el receptor i no el diu l'emissor". Un mínim de bona imatge (el anar "ben arreglat", ben afaitat, ben pentinat, la vestimenta ...) que un dóna a la vida professional és de vital importància, tot i que aquest no resta importància a la vàlua, aptitud, actitud i capacitat professionals d'un, que sempre és el primordial.

    El tema del e-mail també molt d'acord perquè en la meva encara "curta" vida professional he pogut detectar i contrastar en les meves pròpies carns un clar vincle "tipus de e-mail que emet un" - "personalitat i caràcter de l'emissor del e-mail". Llegiré el llibre que recomanes de la Teresa Baró per veure si puc aprendre coses noves i no caure en errors. Sempre un quan s'autoanalitza creu que ho fa correctament, però el millor jutge no és un mateix sinó algú extern. Aquest llibre em pot servir de jutge.

    Fins aviat,

    Carles Mujal

    P.D.: Per cert Noemí! està bé el teu blog. M'ha agradat.

    ResponSuprimeix
  2. Hola, Carles,

    Totalment d'acord. Però això de "curta" trajectòria professional, no crec que sigui així..., oi? ;)

    Una cosa no treu l'altra: el més important és la vàlua de cadascú: la forma només és el canal. Però, a vegades, depèn de la imatge que transmetem que ens donin l'oportunitat per poder demostrar el que valem.

    Una abraçada,

    I moltes gràcies pel comentari. Seran benvinguts tots els que em facis!

    ResponSuprimeix