Envia'm un e-mail i et diré qui ets

Des d'ahir envio els millors correus electrònics del lloc on treballo. És el resultat d'haver tingut el plaer de llegir (i aprendre de) el llibre de Teresa Baró Tens un e-mail: la guia imprescindible per redactar correus electrònics eficaços. I no és una bajanada: el correu electrònic és el tipus de text que més confeccionem al llarg de la jornada, tant laboral com social, i diu molt de nosaltres. La forma com enviem un e-mail transmet la nostra manera de ser, professionalment i personal. Per aquest motiu aquest llibre, que acaba d'editar Columna, hauria de ser el regal obligat de caps a treballadors el proper Nadal (i no rebo cap comissió de Baró!).

Aquesta setmana també he tingut l'oportunitat de conèixer el funcionament de les jornades de cooperació empresarial anomenades (i patentades com a) Getting contacts! Els participants s'hi inscriuen prèviament en línia i, en un formulari, detallen els seus interessos per consolidar el negoci o buscar nous fronts. Però és "fora línia" que els emprenedors mantenen una agenda d'un mínim de deu entrevistes durant un matí per cercar possibles nous clients, proveïdors o futurs socis. És el cara-a-cara i la capacitat de comunicació verbal i no verbal el que obrirà les portes a una possible nova font d'ingressos per a l'empresa. I aquí entren en joc les habilitats de cadascú per persuadir i convèncer l'interlocutor.

Crec que hi ha molta gent que no és conscient del poder de la comunicació a l'hora de projectar la pròpia imatge. Ho dic no només pel tipus de correus electrònics que envien -n'hi ha que es limiten a adjuntar arxius sense ni tan sols un "Hola"!!!-; sinó també pel perfum que porten -no s'hauria de sentir a una distància superior als 15-20 centímetres, sigui Varón Dandy o Esencia Loewe- o la mala olor que fan; o la indumentària que s'han posat a sobre amb els ulls tancats abans de sortir de casa -digueu-me frívola, però la roba i el calçat diu molt del nostre caràcter, de les nostres ambicions, de la nostra sensibilitat, de la nostra professionalitat. Recordo que un professor em va explicar no fa gaire que el 80 per cent del missatge que capta el receptor no és el que diem, sinó el que es veu.

En la seva universal Metamorfosi, Kafka narra l'esgarrifosa experiència de Gregor Samsa, quan un matí es desperta dins el cos d'una criatura estranya. El protagonista es desviu per intentar explicar a la família que aquell insecte desagradable continua sent el mateix de sempre. Però les paraules no li surten, precisament, perquè ja no és humà. L'extraordinària incapacitat comunicativa li esgarraria la vida que li queda... Al final, tots depenem de les nostres habilitats per comunicar. I en un món sotmès a una constant metamorfosi tecnològica i social, qui no s'adapti als nous codis em temo que acabarà... com el malaurat Gregor Samsa. El personatge de Kafka si hagués disposat d'un ordinador i hagués pogut enviar un correu electrònic com Déu mana als seus potser s'hauria salvat.