Continuarem veient homes baixant-se la bragueta

Aquests dies és notícia a Solsona la instal·lació, per primera vegada per Carnaval, de vàters públics al carrer: cabines per les dones (i els homes amb mobilitat reduïda) i urinaris de peu per als homes (aparentment no impedits). S’ha reobert un mini debat sobre la conveniència de facilitar un mitjà perquè els carrers es vegin menys bruts entre el dijous gras i el dimecres de cendra. Sembla que un poble civilitzat ha de tenir forçosament WC a la via pública en ocasions en què s’hi concentren multituds.

És una bona notícia tenir lavabos públics, gratuïts, perquè tothom hi pugui fer les seves necessitats sense haver d’adotzenar-se més del compte als establiments. Però tothom sap que continuarem veient homes abaixant-se la bragueta sense pudor, com qui s’encén un cigarret, amb la consegüent fetor al carrer l’endemà quan anem a treballar, que ens recordarà que el poble està de festa. Passarà a Solsona, igual que a Sitges, Vilanova, Sallent, Torelló i a qualsevol dels municipis que apareixen en aquests rànquings per competir a qui la té més grossa.

Heus aquí una clara discriminació envers les dones. No reivindico el dret a orinar allà on ens plagui (dèiem que volem passar per civilitzats, oi?), sinó la igualtat de condicions: si nosaltres som capaces de contenir-nos abans no arribem a la tassa, també poden fer-ho ells. És un espectacle lamentable veure dones a la gatzoneta sobre l’asfalt o l’enllosat (tot i que alguns segurament s’hi recrearien). I en canvi en l’imaginari col·lectiu tenim acceptat veure un home d’esquena i amb el cap baix mentre buida el dipòsit.

Fa justament tres anys una empresa reusenca va inventar-se un tanga amb un dispositiu de silicona emulant un penis, perquè les dones poguessin assemblar-se al gènere contrari en aquest sentit. Casualment també fa tres anys, un veí de Castellar del Vallès va dissenyar un con de cartró per facilitar-nos fer el pipí dempeus. Va néixer arran de la juguesca d’una colla d’amics en què les noies van proposar equilibrar els dos sexes. Desconec si l’artefacte va acabar aconseguint gaire sortida comercial (aleshores el seu inventor buscava un patrocinador per treure’l al mercat). La veritat és que ni d’un ni de l’altre enginy no se n’ha acabat parlant gaire més enllà de generar titulars en el seu moment... Les dones passem de la igualtat en aquest camp. La dignitat (i el civisme en el cas que ens ocupa) passa per davant la fisiologia.

Amb aquesta disquisició, sense pixar-vos de riure, alguns pensareu que pixo fora de test. És que jo, que no acostumo a pixar aigua beneita, no m’he pogut aguantar. Bon Carnaval i que no se’ns pixin a la cara!