Però s'acosta la rentrée. S'eliminaran de les bústies de correu electrònic nostàlgiques enquestes de satisfacció de Booking i Airbnb; la costa recuperarà la bellesa de les platges ermes; després de les festes majors, veïns del centre i gegants retornaran al somnolent descans; les amants d'homes nobles s'esfumaran com dones d'aigua; les separacions es faran reals –no les que germinaven en boca dels aficionats a la xafarderia, sinó les de debò–; un homenet taronja reclamarà al pallasso el pagament de la seva factura pel numeret estival; el Parlament tornarà a fer política; Puigdemont sortirà airós i confiat de la moció de confiança; els fulls de ruta faran via, encara que sigui fent marrada, pilotats per uns pressupostos que van una mica de trompis; es tornarà a parlar d'inhabilitacions i imputacions, mentre els nens tornaran a les aules...
Ens encalça el final d'aquest parèntesi que ha desafiat l'ordre. El setembre és com el diumenge que segueix un dissabte llarg: et lleves, et mires al mirall i el rímel ha fet sortir l'ós rentador que s'amaga sota els llençols. L'animaló corruga les celles, se't queda guaitant fit a fit (abans d'agafar el mòbil per immortalitzar el moment Instagram) i acaba dient-te, indulgent, que potser ja toca redreçar el volant per continuar la línia recta. Demà ja és dilluns i, de seguida, setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada