Amb el primer bon dia avui m’han etzibat, amb to burleta i desacomplexadament: “On vas així?”. La meva companya de feina es referia al vestit. No sé si m'ho ha dit pels colors, per l'estampat ratllat o pel patró (per la talla no ho crec, m'asseguro de portar sempre la que pertoca).La dona del temps abans de sortir de casa m’havia advertit que el dia s’enfosquiria. Així que jo he volgut exercir un equilibri de forces i vestir-me de colors, de bon rotllisme. Però, és clar, la meteoròloga no pot avisar-nos de les prediccions més que locals, i no sabia que em podia trobar algun ruixat a l’arribar al despatx. La meteoròloga desconeix si passa algun front per les parets on treballa cada català i catalana, o si hi entrarà la nuvolositat.
“On vas així?”. A alegrar-me el dia, dona, i inspirar-te a tu amb un xic de creativitat! I jo m’he refermat en la bona decisió d’escollir avui el disseny de la Compañía Fantástica, que té el “Why not?” com a leitmotiv. Siguem clarianes que s’obrin entre tanta grisor. Sentim-nos fantàstiques... Per què no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada