10 de maig

Una vol evitar escriure res (aparentment) transcendent en un dia com aquest. Així fem veure que el pes de tot un any concentrat en un sol dia és més lleuger, menys farragós. Ens oblidem que un quilo de palla pesa igual que un quilo de plom. I una es mira al mirall i no hi veu noves arrugues, ni taques a la pell, ni plom... ni pa a l’ull. Ja li vagarà demà, demà passat, o l’altre. Hi veu, això sí, llums i ombres, que és la bona estofa de què estem fets, al cap i a la fi. Hi torna a veure aquella mirada trista, que tot i que només és la mirada, li recorda la cita de Simone de Beauvoir, quan deia que les persones felices no tenen història (i aquí davant ja n’hi comença a haver!). Una suma un any més convençuda que hi ha moltes llums per celebrar. Espera’t asseguda, horabaixa, que encara hi ha metxa.