Foc

Ets a plaça, perquè és festa i a tu et toca treballar... L’ombra t’esquiva. I tu allà, calibrant l’ascens de la temperatura i notant com baixa cama avall aquella gota. La sents lliscar. I al mig de la rotllana els geganters ballen estoicament sota les atentes mirades de centenars d’ulleres de sol. Els ossos, especialment, et fan patir: quantes gotes no deuen regalimar sota aquella aparença de pèl animal bo i seguint el ritme que marca la cobla!

Quan creus que estàs a un pas d’evaporar-te tota tu (la gota ho ha fet en pocs segons), aleshores t’acaricia la flaire de crema cremada que s’escapa de Cal Massana i tornes a l’estat original. L'esclat dels dos fuets del drac fa tota la resta; tot va de foc, però un foc dolç, l’essència de la festa tradicional d’aquest país. Benvingut estiu.