Les vostres visites, en números

dissabte, 30 de gener de 2021

On són les científiques?

 Heu fet l’exercici de preguntar als petits de casa noms de científiques? Una desena de famílies ho hem fet. En alguns casos, no se’ls acut ningú, tret de la mestra, que sovint veuen fent experiments. En d’altres, mencionen Marie Curie; excepcionalment, Ada Lovelace i, gràcies a Disney, Katherine Johnson. I a vosaltres mateixos, quantes dones us venen al cap si penseu en l’actualitat que gravita al voltant de la pandèmia? Vinga, comencem per Magda Campins, cap d’Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Ebron. Un, dos, tres... responda otra vez.


Se’ns esgoten aviat els recursos no pas perquè no hi hagi investigadores que viuen abocades a buscar remei a la malaltia causada per la COVID-19 i a frenar-ne el contagi, sinó per la seva invisibilització. Aquests dies en parlem gràcies a la campanya #NoMoreMatildas, que reivindica la necessitat d’ampliar la presència de les dones científiques als llibres de text i despertar vocacions. I més que se’n parlarà properament, amb motiu del Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència, l’11 de febrer. 

Prou que ho sap Beatriz Mothe Pujadas (Lleida, 1977), metgessa i investigadora de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioneses i IrsiCaixa. A banda de les seves àvies, no va tenir referents femenins, i troba a faltar aquesta perspectiva inoculada des de l’escola. «Cal que ens vegin, que les dones també podem ser metges i fer recerca». Mothe va guanyar el premi a la millor tesi sobre malalties infeccioses el 2012, va ser distingida amb la Medalla de la Paeria de Lleida al mèrit científic el 2017, i amb el premi a la investigadora jove de l’Institut Català de la Salut el 2018. Ella no ha patit discriminació de gènere al llarg de la seva trajectòria, i ha tingut la sort de tenir bons mentors que l’han deixat fer. «En el camp de la biomedicina, motivat per la curiositat, ja és molt important que et donin corda i et deixin créixer».

Però el sistema obliga les investigadores a nedar amb el vent en contra a partir dels 35-40 anys, amb una clara manca de polítiques de conciliació en un món en què la vàlua científica es mesura a través del nombre de publicacions. La dona continua assumint gran part dels rols familiars i això, com en tants altres sectors, ho condiciona tot. Mare d’una nena de dos anys i mig, la Beatriz destaca els resultats d’un informe recent de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, que evidencien les tisores de gènere que hi ha en els centres catalans de recerca biomèdica: les dones són clarament majoria al laboratori, mentre que van disminuint dràsticacament a mesura que s’escala en els llocs de responsabilitat. Per a ells continua sent més fàcil renunciar a l’altra vida per centrar-se en la professional. 

I els mitjans, què hi fem? Les investigadores no superen el 20 per cent de les fonts citades. «Costa molt sortir del perfil masculí sènior de 50-60 anys, si es busquen caps de grup», segons Mothe. «Caldria fomentar la visibilitat de perfils més júniors», opina. Ella porta uns quants mesos liderant un projecte de recerca de la vacuna que a tots ens fa anar de corcoll, i ha sortit, de puntetes, un parell de vegades als mitjans. Per contra, cada dia són homes els que parlen de la COVID. I, és clar, fins i tot la canalla coneix Oriol Mitjà. On són les científiques?  

(foto de Beatriz Mothe per a IrsiCaixa)

(Article publicat el 27 de gener al diari Ara Terres de Lleida)

Cap comentari:

Publica un comentari