Poema de Reis

De tones de mentides i bondats,
desitjos i voluntats,
d’allò que es vol ser, 
però, sobretot, d’allò que es vol tenir,
una foguera n’encendran tres celebritats 
en algun paratge desèrtic.
El seu fum, arborat al ritme 
d’una eterna salmòdia de noms,
aixecarà un ambiciós castell bigarrat.
Cremarà essència humana
manifestada en cal·ligrafies a mitja cocció
mentre desapareixen tones de paper,
“Estimats Reis d’Orient...”.
L’exoneració subreptícia d’uns,
el tornar a començar d’altres.
Després de festes, albirarem 
la cresta d’una foguera 
que s’endurà infàncies madures
per fer lloc a les noves.