Quan us heu vacunat, heu mirat als ulls la persona responsable de la injecció? Jo he de reconèixer que ho vaig fer d’una llambregada, la mateixa amb què vaig localitzar la porta de sortida de l’edifici. Si el maleït virus us ha postrat en un llit d’hospital, segur que ja sabeu més detalls de les persones que us han salvat. Perquè, tal com escriu la infermera i escriptora britànica Christie Watson, la infermeria ens recorda les úniques coses que al final ens importen a tots i que quan som més vulnerables, no estem gens sols. Poques feines hi ha més rellevants.
Elles són les que ens estan administrant gairebé 5.000 dosis de vacunes al dia a les comarques de Ponent. Són les úniques que estaven a la vora dels ingressats a la UCI o els donaven la mà quan més ho necessitaven. En qualsevol cas, l’últim any i mig alguna cosa ha canviat en el reconeixement social de la professió. Així ho creu Mercè Porté i Llotge, exdirectora i infermera del CAP Onze de Setembre de la capital del Segrià i presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL). Institucionalment, però, considera que la infermeria continua sent la germana pobra de la medicina, per molt que el col·lectiu es reivindiqui.
Mai abans no havien viscut tanta pressió i frustració. Les infermeres hospitalàries han vist morir massa persones amb la seva única companyia. En l’atenció primària, han patit la manca d’equips de protecció individual (EPI) i les companyes de residències d’avis i serveis sociosanitaris, l’escassetat de professionals per fer front a situacions extremes que exigien solucions peremptòries... «La COVID ens marcarà, però hem d’intentar que ens marqui de manera positiva». Mercè Porté confia que tot això ha de servir per posar la tasca de la infermera on pertoca. «Ens hem de plantejar quin model de salut volem, si ha de ser igualitari, equitatiu... Tenim molt a dir en aquestes polítiques, tot i que normalment en una taula on s’hi debaten, la infermera no hi sigui present».
El COILL està avaluant la salut emocional de les 2.450 persones que té col·legiades mitjançant una enquesta que es tancarà passat l’estiu. Es tracta de saber com n’està, de tocat, el col·lectiu, «perquè això no ha acabat i anirà passant fases, amb pujades i baixades», i posar a la seva disposició els recursos emocionals i psicològics necessaris. El que és evident, tal com remarca Porté, és que continuaran havent malalts crònics i registrant-se infarts. «I hem d’estar al peu del canó en les millors condicions possibles per donar un servei de qualitat».
No disposo d’espai aquí per desgranar totes les reivindicacions dels professionals d’infermeria. Una de flagrant és la millora de la ràtio, que a Catalunya és de poc més de sis infermeres per cada mil habitants, mentre que la mitjana de la Unió Europea supera les vuit. «Sempre hem defensat que si la ràtio augmenta, la salut dels ciutadans millora». Cal que les escoltin (i contractin) més. Ens hi juguem massa tots plegats: la cura dels nostres mals i aquella mà que no deixa de ser-hi quan no n’hi ha cap altra.
(Foto de Santi Iglesias. Article publicat al diari Ara Terres de Lleida el 28 de juliol de 2021)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada