L'editorial Combel ha tret al mercat Contes 1, 2, 3, 4. Són quatre perles literàries surrealistes d'Eugène Ionesco. Si fos mare segur que ja formaria part de la meva col·lecció. No he tingut el plaer de fullejar-lo, però n'he consultat la sinopsi i amb aquestes coses tinc un bon instint... El recomanaria a tots els pares i mares que els agradi llegir en veu alta i transmetre als més petits un món naïf que no es pot veure massa sovint per la petita pantalla.
Però el que més me n'ha cridat l'atenció són les il·lustracions, com la que encapçala aquest article. Són obra del suís Etienne Delessert, il·lustrador, escultor i artista, en termes generals, molt reconegut en el món de la cultura amb majúscules (jo he d'admetre que l'acabo de conèixer i que és amb constatacions com aquesta que m'adono de la meva ignorància). Els seus traços s'han publicat en mitjans com Le Monde i el New York Times.
Jo ja no tinc 5 anys, però crec que Contes 1, 2, 3, 4 seria un bon present de Reis. Seria una bona excusa per deixar-me delectar i recuperar aquells valors que normalment associem a les festes nadalenques. Eugène Ionesco va ser un dels grans dramaturgs de l'humor corrosiu i de l'absurd. Si ell va ser capaç d'entendrir els pares i mares per interpretar un missatge fantàstic, crec que jo també puc tornar als 5 anys malgrat que cada dia em faci més mandra el Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada