Sopars d'empresa fins als 67

Fa 22 hores que estic desperta. M'he llevat com les gallines per feina i me'n vaig a dormir passades les 4 de la matinada, podríem dir també que per feina, perquè avui és el dia dels sopars d'empresa. No deixarà de sorprendre'm el fenomen social que es viu en nits com aquesta: per a molts sembla que és l'ocasió de l'any per posar en pràctica el do de la comunicació social (el quin tenim i el quin l'alcohol ens fa creure que tenim) fins a extrems perillosos (en protocol empresarial aconsello tenir sempre present que hi ha un endemà). També és el dia de l'any que menys gent para a casa i el que més gent gasta soles ballant cançons que sent per primer cop.

També és curiós, la nit dels sopars d'empresa, veure fills que s'amaguen dels pares i pares que s'amaguen dels fills. Pares i mares que surten per separat i s'amaguen uns dels altres. I aviat veurem en un mateix local ballant el hit de torn fills, pares i avis que encara no s'hauran pogut jubilar. La casualitat ha volgut que el dia dels sopars d'empresa per excel·lència hagi estat l'escollit per ZP per confirmar que es retardarà la jubilació als 67 -i del Pacte de Toledo, si te he visto no me acuerdo. El mateix atzar ha fet que avui el Consell d'Europa publiqui un informe que denuncia el salari mínim espanyol per ser "manifestament injust". Sempre ens quedarà el desvergonyiment que per a alguns propicien els sopars d'empresa per reclamar al cap una millora de les condicions laborals.