Les vostres visites, en números

diumenge, 8 de gener de 2012

Comencen les retabaixes


L’Antònia esmorza ràpid, agafa la bossa de mà i passa la porta per anar-se’n de rebaixes. Vol ser de les primeres a entrar a aquell parell de botigues de tota la vida on compra per a ella i el Pep, i adquirir les peces que ja té clissades des d’abans de Reis. Segurament superarà els 100 euros que es gastarà de mitjana cada català en la campanya dels pròxims dos mesos. No agafa el cotxe, fa dies que s’ha acostumat a anar a peu per estalviar. Això comporta un risc, però, que és el de tenir més temps per rumiar i donar voltes a la situació canviant a què haurà de fer front la seva família el 2012.

El Pep potser acabarà llançant la tovallola amb l’empresa. Fa massa temps que és víctima de l’incompliment de la llei contra la morositat per part d’ajuntaments i altres administracions pels quals treballa i el carro va pel pedregar. Ja ho diu el president de Pimec, que encara no s’ha tocat fons i que augmentarà el nombre d’empreses que tancaran fins que no torni a córrer el crèdit.

Un dels fills de l’Antònia, el Miquel, amb una llicenciatura, un màster i dos postgraus a les alforges, no treballa i fa tres anys que no aconsegueix una feina fixa. El conseller Mena veu factible reduir l’atur a la meitat aquesta legislatura impulsant la formació –diu que més de la meitat dels desocupats no té cap tipus de formació–. Això significa que el Miquel, per estadística, té més números de continuar aturat d’aquí a tres anys i, per tant, de continuar vivint a la seva casa natal. La seva germana petita, la Maria, que és enginyera de Telecomunicacions, com a mínim ha aconseguit feina al Decathlon com a operària tècnica de caixes per descarregar camions i encarregar-se de la recepció informàtica i el control de qualitat.

Sembla que també van mal dades per a la Magda, la filla gran i fins ara una de les més envejades de la família per la seva condició de funcionària. Anant molt bé li congelaran el sou. Tothom ha deixat de fer-li bromes: és una de les primeres víctimes de les retallades.

Lògicament, l’Antònia també està preocupada pels canvis a la seva pròpia feina. És una treballadora de la llar i sempre ha estat molt legal cotitzant a la Seguretat Social. Però per decret llei la gent per a la qual treballa està obligada aquest any a firmar un contracte de treball i assumir la quota corresponent. Això vol dir que ja es pot acomiadar dels humils pisos de cinc avis en els quals fa feinetes.

A casa l’Antònia caldrà continuar ajustant-se el cinturó, tot i que ja fa més dos anys que ho fan. Els experts diuen que les retallades i les pujades d’impostos que acaba d’anunciar el govern de Rajoy són inevitables i ens hi hem de resignar. Quan tocava, el 2008, els dirigents no van voler veure la crisi, sense eufemismes, i reaccionar-hi. Ara ho hem de pagar tots.

L’Antònia no hi entén en cap altra economia que no sigui la domèstica. Però ha llegit que els economistes més prestigiosos del moment advoquen per una fórmula que combini retallades amb estímuls al consum per incentivar el creixement. Per aquest motiu, no veu clares les mesures dels dirigents de l’estat i el país. Segons el Premi Nobel Paul Krugman retallar la despesa governamental quan l’economia està deprimida, encara la deprimeix més, ja que disminueixen els futurs ingressos fiscals. El també nobelitzat Robert J. Aumann defensava una disminució dels impostos per augmentar la recaptació i incentivar el consum, ja que l’increment d’activitat es tradueix en més ingressos.

Davant d’aquesta incongruència i el mantra de l’austeritat, l’Antònia està acoquinada. Però per això mateix creu en la capacitat dels ciutadans per superar l’actual atonia. Almenys durant les rebaixes, intentarà contribuir a la reactivació del consum. Participar en l’eufòria continguda dels pròxims dos mesos en aquests moments és un desig peremptori i potser el mínim que li queda. De fet, els comerciants preveuen una millor campanya de rebaixes que la de l’any passat, i no pas perquè siguin més altes les expectatives econòmiques, sinó per l’ajornament de les compres per part dels usuaris. L’Antònia ja no va gastar a les seves botigues preferides abans del dia 7 de gener i avui res ni ningú la privarà d’endur-se algunes gangues ben merescudes.


Article publicat al NacióDigital.cat el 8 de gener de 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari