Un any més, ha esclatat la flor,
la seva manera de sacsejar-nos.
Un any més, el blanc pur del jardí
et retorna entre nosaltres.
Pètals efímers i delicats,
l’avantsala del fruit predilecte.
En aquest racó exquisit,
ens empassem la primavera
dels ulls al cor,
la mà i la boca.
Et collirem
pensant, novament,
que vas plantar el cirerer
per continuar aquí
també quan no hi fossis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada