
L’artesà feliçment jubilat s’ha oblidat de canviar l’hora del rellotge (si és que el té, amagat sota la pols) d’aquest petit taller, on el temps es va congelar fa ja uns quants anys. Potser la seva passió passa per davant de la imposició d’avançar les busques... Potser ajorna voluntàriament aquest gest fins que soni el Summertime de Gershwin i celebri, aleshores sí, el temps renovellat que banya el banús, l’amarant i el boix.
(a Carles Casafont)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada