Summertime

Passades les dues del migdia el marqueter vocacional de la cantonada del carrer encara treballa dins el seu taller, sempre a porta oberta, de cara al carrer, cap on s’escola el jazz clàssic que marca el compàs de les seves mans afaiçonant (i amoixant) fusta noble.

L’artesà feliçment jubilat s’ha oblidat de canviar l’hora del rellotge (si és que el té, amagat sota la pols) d’aquest petit taller, on el temps es va congelar fa ja uns quants anys. Potser la seva passió passa per davant de la imposició d’avançar les busques... Potser ajorna voluntàriament aquest gest fins que soni el Summertime de Gershwin i celebri, aleshores sí, el temps renovellat que banya el banús, l’amarant i el boix.

(a Carles Casafont)