Les vostres visites, en números

dimecres, 15 de gener del 2020

Som el que són les nostres vísceres

Una masturbació, encara que sigui somniada, és un bon començament. Per retenir lectores i lectors. Si, a sobre, a la protagonista la deixa l’home (i ho celebrem per ella!) i li diagnostiquen un càncer la mateixa setmana, sense caure en el dramatisme, l’escenari presenta tots els elements per a una novel·la que prometi. A Sara i els silencis (Ara Llibres, 2018), l’escriptora i músic Maria Escalas, una dona que vessa energia i passió pels porus, fa una absoluta apologia de la vida, l’amistat i l’ajut, especialment de qui menys t’esperes.



En un context eminentment musical, els silencis parlen molt i configuren un passat contra el qual la protagonista es rebel·la. Parlem d’una novel·la intensa, que se sent més que no pas es llegeix, perquè interpel·la directament els sentits i les emocions. I ho fa amb una lucidesa que no deixa indiferent: som el que són les nostres vísceres, i es crea també amb els budells, donant-se un mateix, sense por d’emocionar-se. Amb les dosis d’humor justes -i sempre acuradament respectuoses-, l’autora aconsegueix fer fàcilment digeribles situacions crues i doloroses a què massa gent s’ha d’afrontar.

Encara que no haguem viscut un càncer, la Sara es converteix en un mirall per a totes en algun moment de la nostra vida. I parla per nosaltres. Per les pors i els dols que hem de superar -«potser no plorem les nostres morts. Plorem la nostra orfandat»-, per la necessària consciència de la solitud i per les ganes de subvertir l’arquitectura injusta. Fins i tot pels malabars amb què ens hem de comunicar amb les mares que gasten un llenguatge diferent al nostre (diria que Escalas es va basar en la meva, ho prometo!).

I si les primeres línies de l’obra ens absorbeixen, les últimes ens sedueixen per complet. Ens hi quedaríem llargament, encara que fos en silenci o amb un rèquiem de fons (és altament recomanable devorar aquestes pàgines en companyia de la llista d’Spotify creada per Ara Llibres amb el títol de la novel·la). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada