El Lincoln Continental de Tarradellas

Fer al·lusió a la figura del president Tarradellas per als que no som historiadors és sinònim de citar la cèlebre (i gastadíssima) expressió "Ja sóc aquí!". Qui era Tarradellas? Ah, sí! el del "Ja sóc aquí!". Quantes vegades no ho hem sentit? El 23 d'octubre del 1977, després de prop de 40 anys a l'exili, encarnava la restauració de la Generalitat en plena Transició. Avui, però, agraeixo al professor de Protocol Eduard Triay haver-me introduït en un nou concepte del president republicà fins ara desconegut per a mi: la seva consciència de la importància de les formes i el protocol en un país sense estat. Era reconeguda pels coetanis la seva concepció d'home d'estat.

Per a Josep Tarradellas, amb les eines del protocol havíem d'aconseguir allò que legalment (des de Madrid) se'ns era negat -no ho devia expressar així, però aquesta és la idea que jo interpreto. I enllaça perfectament amb una de les definicions més citades i compartides de la disciplina que estic estudiant, segons la qual "el protocol és la representació plàstica del poder". Curiosament, ho va dir el seu successor natural, Jordi Pujol. També ens ho ha recordat aquest matí Triay (m'ho he passat la mar de bé!). Així mateix, el president ben tornat el 1977 havia pronunciat que "en política es pot fer tot menys el ridícul". Sí, sí, jo també penso que avui uns quants s'ho haurien de penjar a la porta de la nevera.

Les formes diuen molt de nosaltres, de les institucions i de les empreses. Per això és clau l'ús conscient i, per tant, estratègic, del protocol, entès com una eina de les relacions públiques. I les formes, el llenguatge d'aquesta comunicació no verbal, han d'ajustar-se al missatge que volem transmetre i a la representació que ostentem. D'aquí que davant la manca d'un vehicle oficial prou digne pel càrrec que representava, el president del "Ja sóc aquí!" llogués per a l'ocasió a un col·leccionista un Lincoln Continental, un cotxe utilitzat pels presidents dels EUA. Aquell cotxàs (desmesurat? potser sí, però atenent a les circumstàncies...) va ser el que va esperar-lo a l'aeroport del Prat per traslladar-lo fins al palau de la Generalitat enmig de multituds que l'esperaven.

Avui agraeixo al professor que m'hagi ajudat a valorar una mica més una disciplina en cap cas menor: el domini d'un conjunt de tècniques de les quals depèn en gran mesura el missatge que transmetem i que condiciona l'assoliment dels objectius de la institució/empresa/personalitat per a la qual treballem. La forma també fa el fons.