Sang alterada

Avui ha abaixat el teló la campanya de rebaixes d'hivern. Després de dos mesos de descomptes, òbviament avui només quedaven engrunes a les botigues d'un dels principals eixos comercials de la ciutat comtal (ja sé que, per mala sort de molts petits comerciants, el balanç ha estat molt desigual segons la zona, i a nombrosos establiments de barri i de poble a hores d'ara encara els queden muntanyes d'estocs per col·locar). De totes maneres, jo avui ja no buscava les engrunes: ja no em venia de gust mirar-me els colls alts ni sentir el tacte de la llana. Perquè la publicitat i el màrqueting saben com festejar-me, tot i ser conscients que la crisi també afecta la magror del meu compte corrent: als aparadors la sang ja s'ha alterat i el color recupera el tron.

Sentim per la ràdio que els termòmetres es desplomen novament a partir de demà i que encara no podem desempallegar-nos de la roba d'abric que ja hem avorrit. Les dites no ens enganyen: "Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot". Però quan passem el llindar dels temples del segle XX (i XXI, s'entén), atrets per uns models que fan més justícia als desacomplexats maniquís que a nosaltres, superem de cop l'equinocci del dia 21. Perdem de vista el calendari i la realitat exterior. Comprem pensant en la primavera i, fins i tot, l'estiu, sense recordar que possiblement canviarem de talla.

Quan tornem a casa, carregats o no, avui al vespre hem de tornar engegar la calefacció. S'imposa novament la grisor, fins que el clima -no els senyors d'Inditex- vulgui. Moltes vegades vivim una vida extemporània, ansiosos de devorar el futur sense gaudir de l'ara i aquí. Estem tot just encetant el març, però tenim el cap i el cor a la primavera (i sí, estem una mica alterats).

...Ben mirat, però, pensant en la butxaca, potser valdrà la pena que ens avancem ja a omplir l'armari d'estiu i el de tardor i esquivem, així, la pujada de l'IVA del juliol.