Les vostres visites, en números

dissabte, 20 de març de 2010

Aquest post no és per a tu


Avui no et llegeixis aquest post. No l'he escrit pensant en tu. Aquesta entrada no t'aportarà res de profit; no t'ensenyarà res de res; demà passat ni te'n recordaràs. Encara estàs llegint? Vinga fes-me cas, canvia de web (a la dreta d'aquesta entrada, una mica més avall, trobaràs propostes molt més interessants dins els apartats "Les meves pàgines web" i "Blocs que valen la pena").

En lloc d'estar llegint aquest article, si ho fas en cap de setmana, podries estar gaudint de les últimes hores de l'hivern amb una sortideta de muntanya. En lloc de deixar-te la vista a la pantalla de TFT podries donar vida a alguna sala de la gran pantalla -una proposta que pinta bé és l'experimental La terra habitada, de la catalana Anna Sanmartí. Podries anar d'excursió a Girona amb el pretext de degustar la 30a Setmana Gastronòmica Gironina. Ja que canviem d'estació, podries dedicar-te una estona a la jardineria i regalar un nou tallat a les plantes del balconet (si tu ets dels que tenen jardí, ja hauràs de sacrificar-hi més hores i l'activitat pot deixar de ser un entreteniment). També podries fer canvi d'armari i passar-te al color, que segur que t'injecta alguna dosi de benestar.

Encara no t'he convençut per desenganxar-te de l'ordinador i aixecar el cul de la cadira? Sí que dec ser poc convincent! Doncs si prefereixes mantenir-te connectat/ada, però descobrir alguna cosa interessant en lloc de perdre el temps amb aquestes tristes ratlles, et recomano l'article que Céline Gesret signa a La Vanguardia sota el títol "10 citas culturales por menos de 5 euros". Entre les seves propostes hi ha una retrospectiva del fotoperiodista Frederic Ballell (1864-1951) sobre la Rambla de principi del segle XX a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Pl. Pons i Clerch, 2) - La foto que acompanya el post, extreta del web www.arteinformado.com, és seva. També pots optar per fer de guiri i redescobrir la Fundació Antoni Tàpies, si no vas ser dels primers curiosos/es.

Si avui no és exactament ni dissabte ni diumenge i, en realitat, ets dins l'horari laboral, potser tampoc no hauries d'estar llegint això. I jo tampoc ho hauria d'haver escrit, encara que quan ho vaig fer era dissabte. Perquè mentre vaig "pensar" (les bestieses també requereixen els seus moments d'inspiració i maduració) i donar forma al post, que no és per a tu, vaig deixar de fer altres coses: vaig perdre l'oportunitat d'anar al cinema, de sortir a prendre alguna cosa, d'escarxofar-me al sofà i no fer absolutament res, de llegir el llibre que he començat de l'Enric Vila (El nostre heroi Josep Pla), de suar la cansalada fent quilòmetres de corriols.

Però la xarxa té un "nosequè" addictiu que t'atrapa, et devora, et fa anar com vol d'un lloc a l'altre sense aturador (quin invent això dels enllaços! constitueixen la hipertextualitat sense límit, fent realitat la dimensió infinita!). Ens pensem que som amos de la informació que consumim, tanmateix potser en som uns titelles. En qualsevol cas, estem enganxats i ens agrada, oi?

... Ja t'he avisat que el post no t'aportaria res. No era per a tu.

3 comentaris:

  1. Vols dir que el post no era per a mi? doncs m'ha agradat molt! en aquesta vida es pot fer de tot: sortir, fer sortides, visitar exposicions, anar al cine... i també llegir blogs com el teu.

    ResponSuprimeix
  2. Molt bé, molt bé...no el llegiré, però de què va? ;-)

    M'ha agradat, és una altra manera d'informar, potser algun dia me l'aplico!

    PD: avui et dono permís per anar al cine i demanar una XL de crispetes i "escarxofar-te" a la butaca disfrutant i relaxant el cap que segons el mur del teu Facebook fa dies que no para!

    ResponSuprimeix
  3. Sí, sí, necessito un respir urgentment... De dijous a la tarda a dilluns no em veurà el pèl ni el meu gat! ;)

    Gràcies pel comentari. Et desitjo unes bones vacancetes!

    ResponSuprimeix