Les vostres visites, en números

diumenge, 18 d’abril de 2010

La injusta justícia



"Sistema contrajudicial" (Ferran Mascarell), "Certificat de defunció" (Vicent Sanchis), "¿Qué le pasa a la Justicia?" (Lourdes Pérez a Diario Vasco), "Esperpèntic TC" (carta al director de Xavier Rosón, de Vic), "Una injustícia a Espanya" (editorial del New York Times del passat dia 8)... Avui acumulo una setmana de retard en la gestació d'una entrada que fa dies que vull dedicar al vodevil que està protagonitzant el Tribunal Constitucional o, més aviat, els òrgans de govern, les cúpules, de la judicatura espanyola en general.

Però n'he llegit tants rius de tinta, que m'he ofegat. Se n'han dit ja tantes coses, que jo, pobre de mi, no goso ni tinc la capacitat d'aportar-ne cap visió original, sinó que el més honest que puc fer és sumar-me al dol, la indignació, la deploració col·lectives del vergonyós descrèdit de les altes esferes de la justícia espanyola. El tercer poder de l'Estat està fent més descarada que mai la seva submissió a la política. Sóc a les portes de la trentena i crec que, des que tinc ús de raó, mai abans havia assistit a un espectacle tan lamentable en aquest àmbit. En poc més d'una setmana ha esclatat l'operació contra Garzón, amb un Tribunal Suprem còmplice dels crims del franquisme en acceptar les querelles contra el magistrat d'organitzacions que en països de democràcia consolidada serien il·legals; hem conegut la resolució -almenys una bona notícia- de l'Audiència Nacional que absol els acusats del diari Eguankaria, després de set anys de ser escapçat sense ni una sola prova per la seva presumpta col·laboració amb ETA, i el TC ha jugat per enèsima vegada amb el ribotejat Estatut i amb la paciència de molts catalans. Fins quan es mofaran del futur d'un país?

Però em consola pensar que el panorama internacional no fa la vista grossa a aquesta situació tan perniciosa a la jove -volia dir infantil- democràcia espanyola. Prestigiosos mitjans de comunicació anglosaxons, com el New York Times, el Guardian o la BBC, han posat en entredit el sistema judicial espanyol i la seva politització. També es podria pensar, però, que aquests mitjans estan vinculats a ETA o als separatistes catalans, o que tenen interessos per destapar el cas Gürtel, oi? El problema sempre són els altres. I, sobretot, no furguem en les ferides, no fos cas que obríssim la capsa dels trons! Fins quan hem d'arrossegar la maleït pacte de la Transició i el tardofranquisme?

Tal com diu Ferran Mascarell, "a Espanya allò que és legal està cada vegada més lluny del que és just". No obstant això, podem celebrar una victòria de la justícia: la d'Egunkaria i, per tant, la de la llibertat d'expressió al País Basc. Han calgut set anys perquè es reconegui la innocència dels responsables del diari i que no tenien cap relació amb ETA. Llàstima que el mal ja està fet: es va deixar sense feina 150 persones d'un dia per l'altre, alguns dels encausats van passar mesos tancats a la presó i van ser víctimes de tortures... "Mai no he cregut que la justícia funcioni", expressava l'exdirector de la capçalera basca, Martxelo Otamendi, dimecres en una entrevista a El Periódico. Allò que dèiem.

Cap comentari:

Publica un comentari