Les vostres visites, en números

diumenge, 23 de maig de 2010

Santa Rita i els funcionaris


Ahir al matí feien cues a l'església de Sant Agustí del Raval de Barcelona per beneir roses en honor a Santa Rita, patrona de les causes impossibles, de les venedores ambulants de roses, dels necessitats... i dels funcionaris de l'Administració local. Vés per on. "Santa Rita, Rita..." És una associació d'idees fàcil, ho reconec, la que anava a fer i, per això, no la faré. Però no hi ha pregàries que valguin davant de l'aprovació d'un Consell de Ministres de la retallada de sous. A més, crec que la santa ja tenia prou feina ahir a escoltar els desemparats de veritat, que enguany són molts més que l'any passat.

Respecto el col·lectiu de funcionaris, la majoria dels quals segurament són tan treballadors i eficients com qualsevol altre -l'actitud d'uns pocs sempre pot degradar la imatge del conjunt. Però em provoca urticària l'anomenada "mentalitat de funcionari", una expressió que de ser-hi és que uns quants se la deuen haver guanyat a pols. La gestió pública espanyola té uns costos que se situen entre un 30 i un 50 per cent per sobre del que hauria de ser, fet que s'atribueix a una productivitat massa baixa i un absentisme excessiu. Ho explica avui Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la UPF en una entrevista de Mar Jiménez al diari Avui.

Sense ser funcionària, jo també cobro dels pressupostos públics. Però em guanyo el sou pencant matí i tarda sense ni tan sols fer els 20 minuts (o més?) de què puc gaudir per esmorzar, i sense conèixer què significa tenir això que en diuen "un horari" ni els dies de lliure disposició -no els he acabat d'entendre mai. Em ve de família, no hi puc fer més. I això em genera conflictes interns constants quan estic treballant. Podria allargar-me, en aquest sentit, però no vull ni em convé fer-ho.

En qualsevol cas, com que l'Estat no va parar el cop quan tocava, amb una nefasta gestió econòmica, ara es veu obligat a executar alguna o altra reforma dràstica per evitar que les finances públiques caiguin definitivament al fons del pou. I si fos funcionària, la meva ètica i el meu sentit de la justícia no em permetrien secundar la vaga del dia 8 de juny. No ho dic amb cap malintencionada demagògia, sinó amb plena sinceritat i consciència.

Si treballo a l'Administració pública en part per una vocació de servei a la ciutadania, no sortiria a fer vaga per una retallada del 5 per cent sent conscient que formo part d'aquells treballadors que, tot i les dificultats econòmiques actuals, tenen seguretat laboral i estabilitat d'ingressos. Sent conscient que els darrers dos anys milers d'autònoms (uns 50.000 a Catalunya) han vist morir el seu projecte personal alimentat durant molts anys amb esforç, grans dosis d'il·lusió i un munt d'hores de son perdudes. Sent conscient que formo part del col·lectiu que segurament gaudeix de més vacances. Vergonya em faria sortir al carrer el dia 8.

Si el pla de retallada de ZP ha d'afectar a algú, a banda dels més rics, com se sol dir, advoco perquè siguin els funcionaris. Per contra, que deixin en pau la gent que ha treballat durant més de 40 i 50 i 60 anys. Tal com escriu avui a La Vanguardia Francesc Torralba, "en èpoques de vaques magres, s'ha de reduir la despesa considerant el grau de vulnerabilitat de cada col·lectiu". I entre funcionaris i pensionistes, per molta Santa Rita que empari els primers, tots estem d'acord a qui convindria salvar de les tisorades.

3 comentaris:

  1. Just ahir parlavem d'aquest tema... N'ha d'estar molt de pressionat el govern espanyol per part de les europes per atrevir-se a tocar els sous dels funcionaris! Des de fa temps, els preferits del nostre país han estat ells; mai ningú ha gosat tocar aquests col·lectius... són masses persones (o vots). Si bé una part pot fer molt bé la seva feina, com dius, la seva fama no és gratuïta.
    No pot ser que les persones que estan al servei públic (siguin una majoria o una minoria, no ho discutirem) tinguin unes condicions laborals tant diferents a la realitat empresarial. Com pot ser que no s’entengui el funcionament de l’administracio pública com el funcionament de qualsevol empresa? L’eficiència del personal i la rendibilitat de recursos humans i materials és imprescindible. En canvi, molts d’ells són immobilistes, conformistes, sense ambició professional... Ineficients.
    No pot ser que el nostre sistema públic necessiti una xarxa tant pesada de personal; econòmicament és una teulada insostenible... Qui hi ha a sota? Si els de sobre (funcionaris i demès) s'aguanten dels de sota (treballadors, empreses, emprenedors) estem, evidentment, en perill. I més, si recordem que en aquesta teulada també hi tenim els aturats que es prenen l'atur com unes vacances merescudes (n’hi ha que no, eh?).
    Doncs, com ho veieu? És fàcil adonar-se que la piràmide està completament invertida. No funcionem.

    Sobre el tema de la vaga, crec que sí, que els hi hauria de fer vergonya fer aquesta vaga. La resta del país hauriem de saber quines persones hi van del nostre entorn perquè als assistents els hi hauria de caure la cara de vergonya!
    Però clar, moltes persones han desitjat i estudiat durant temps perquè el seu somni professional era entrar a formar part dels funcionaris, més que per la feina, per les condicions laborals. I ara alerta, perquè els toquen una mica el sou.
    Els que tenim somnis treballem de dilluns a diumenge i la majoria de vegades no ho fem per arribar a finals de més (que també podria ser), sinó per a complir com a professionals amb allò que creiem que és important fer, acabar.

    Els funcionaris que no funcionen haurien de tenir un altre nom. Justament, perquè no funcionen, no es poden dir funcionaris.
    Aquesta paraula hauria de dedicar-se estrictament als que sí funcionen.

    Noemí, m’ha encantat el teu escrit... És nota, eh?

    Núria Sala

    ResponSuprimeix
  2. Chapeau, Núria! Subscric el teu comentari al 100%. Tu no podies dir una altra cosa!
    Bé, i moltes gràcies!!! A veure si tinc més feedbacks com aquest més sovint. Un petó ;)

    ResponSuprimeix
  3. Saps que és valent això que vas escriure? Molt. En aquest país, dir que els sous s'han de retallar resulta que és "fatxa", però per mi, ho és molt més que la gent no accepti que la responsabilitat que les empreses -públiques, privades, i la societat en general- és feina i repsonsabilitat de tots i, per tant, posats a repartir, prenem mesures tots. Jo m'estimo deu vegades més que parlem de retallar sous que d'acomiadaments. Si és una mesura prèvia, per mirar d'estalviar-ne, perquè no? Ara bé, quan ve als funcinaris... Doncs sí, m'agrada molt aquesta reflexió que fas sobre els pensionistes i els funcionaris. La meva fresca del dia seria alguna cosa així com: vostès no tenen la feina a risc, com la majoria, i la seva empresa també ha de salvar-se, com totes les que hi ha al carrer... Ara bé, sobre la seva productivitat... també et diria que tal vegada, si cada vegada que entra equip de govern nou no es dediqués a desfer els workflows de l'equip govern anterior, potser també millorarien... En fi, la recepta per la productivitat la trobo més complexa.

    ResponSuprimeix