Les vostres visites, en números

dissabte, 24 de juliol de 2010

Seguint les petjades de gavina

Ser el següent a estrenar la platja després d'haver-ho fet les gavines (et deixes dur per la sanefa que han dibuixat tot reptant la feina de les màquines netejadores que deuen haver fet feina fa un parell d'hores). Un petit gran plaer d'estiu. La sorra encara és fresca i tot just es desperta d'una nit serena. El sol puja, molt parsimoniosament, per darrere; m'acarona els bessons, l'esquena que està a punt de deixar-se caure damunt la tovallola, lliurant-se al pur hedonisme: començar el dia amb l'única obligació de jaure, i ser-ne conscient, és un altre dels plaers.

El tros de terra que tinc davant encara no ha estat envaït per para-sols carrinclons. Els marrecs que en un altre moment i en una altra banda s'esbargirien a un metre de distància deixant-ne rastre sobre el meu espai vital intentant convertir-me en una croqueta encara no fan acte de presència. Les poques àvies que hi ha aquesta hora (elles sempre són les primeres després de les gavines) passen desapercebudes perquè encara no han arribat les altres amb qui poder escatainar.

He arribat a una bona hora, cal aprofitar-ho i fer volar la imaginació: em planto per moments a les illes Seychelles. Em vaig tornant ingràvida. A l'iPod, escullo Antony & The Johnsons: "Kiss my name" (...when the grass is green with grow, and my tears have turned to snow... kiss my name...). També porto el diari, perquè se'm fa difícil la completa desconnexió de la realitat. No podem deslligar-nos mai d'un món que va girant. Una mica d'actualitat, les columnes de Monzó i Rahola, als quals agraeixo que no facin vacances justament aquests dies, combinades amb un banyet ràpid, l'olor de la crema protectora (totes fan bona olor), i alguns "articles amb cua" del Josep Pla del 1940 -són exquisides les seves converses de bar amb la senyoreta Margot!. Quin còctel d'estiu!

L'assaboreixo a consciència... fins que començo a besllumar el primer pare de família que ve carregat amb el para-sol, les galledes i pales i el flotador gegant en forma de cocodril. Ara les sanefes sobre la sorra ja s'han desdibuixat i l'escalfor del sòl s'ha tornat més inhòspita per les plantes dels peus. Demà al matí tornarem a jaure ben d'hora.

2 comentaris:

  1. Quin plaer tant plaent! A més, ara que les temperatures han baixat una mica, el sol és més proper a la carícia, oi? Quina combinació tant fantàstica aquesta la de l'olor del protector, la musiqueta, el sol, i el contingut garantit, oi? Jo també la barrejo amb una anada en bicicleta i bany al riu previs. I em molesta tant que fa un parell de diumenges que quan arribo al riu, algú ja hi ha arribat abans! I no són gavines, em temo, encara que arriben amb lloros i tot el que cal per un diumenge... Bé, dec ser egoïsta sense remei, però els lloros no formen part de la fauna del Montseny i dec tenir dret a rondinar, oi? Molts petons i que tinguis un estiuet ben dolç. Beneït estiu :)

    ResponSuprimeix
  2. Sita, precisament, com que jo tinc la platja a molts quilòmetres de distància, quan no puc baixar-hi també em conformo amb passejades en bicicleta i alguna escapada en un dels rius del Solsonès. No hi ha res més íntim. I sí que molesta arribar i trobar-t'hi algú, sí, tens tot el dret a rondinar, jeje! Fora els lloros del Montseny! Sigues ben curiosa i segur que trobaràs el teu racó de pau. També et desitjo el millor estiu... una abraçada, guapa!

    ResponSuprimeix