Luxe vs. misèria

Hi ha una cosa pitjor que sentir adés adés els pronòstics apocalíptics dels mediàtics economistes que tenen fitxats totes les teles. És el martelleig constant de moltes iaies que s’han aficionat a presagiar la fi del món (rieu-vos-en dels pitjors auguris dels maies). Ai, que no hi ha feina... la gent ha de robar... i tants aldarulls un dia sí l’altre també, no podem anar bé de cap manera... Tot es crema! Qualsevol diria que van haver de viure una postguerra. És que així no hi ha manera que ens en sortim.

Per això m’he proposat carregar-me de munició per al pròxim dia que hagi d’heure-me-les amb una d’aquestes iaies infatigables. M’adono, en plena tasca de recerca, que aquest és un món de contradiccions exemplar –algun dia els veïns de Mart ens estudiaran–. Podem fer un cop d’ull a l’ofici de les pompes fúnebres, que no cessa; al mercat dels congelats, que creix malgrat la crisi; el sector del packaging, que es veu beneficiat de la pruïja de les marques per diferenciar els seus productes dels de la competència a través dels dissenys més cool.

Llegeixo també publicitat d’un màster en comunicació de moda i bellesa Vogue a la Universitat Carlos III de Madrid. Aprendre com funcionen les indústries del luxe, la bellesa i la moda i accedir a una carrera professional en un sector amb un gran creixement fins i tot en temps de crisi són dues de les raons que et venen per escollir aquest màster (si te’l pots permetre o els papàs te’l regalen, esclar). L’escola d’estiu del també madrileny Institut Superior d’Art ha obert les inscripcions per a un curs similar.

La iaia en qüestió segurament que això no ho acabarà de pair. Per això he de tirar per altres viaranys. En aquest sentit, m’escudaré en noves iniciatives que estan sorgint ben a prop. No li vull parlar de la Marató per la pobresa, de TV3, perquè no m’acaba de convèncer la fórmula de la caritat. Però sí que li parlaré del NiCincecoxarxadelsolsones.blogspot.com.es, el primer mercat d’intercanvi del Solsonès, sorgit de la societat civil. Gràcies a la crisi ha sorgit l’Ecoxarxa del Solsonès  que, entre altres accions, organitza aquesta convocatòria a la capital de la comarca dissabte vinent, 2 de juny, i que ens proposa alternatives per satisfer les nostres necessitats de forma sostenible i sense gratar-nos la butxaca, tot recuperant el sentit més genuí del mercat. També li parlaré del Banc del Temps del Solsonès, una projecte amb la mateixa filosofia, presentat el mes passat pel Consell Comarcal (per cert, ja està en marxa? espero que no fos foc d’encenalls).

Sí, és cert que la misèria moral i política ens ha abocat a una ensulsiada sense precedents. Però també hem de saber apreciar el luxe a què podem accedir. No em refereixo al de la moda, sinó al de tantes iniciatives creatives que reedifiquen unes parets a prova de bombes i dels presagis més apocalíptics.            

Article publicat a NacióDigital.cat el 27 de maig de 2012.