Les vostres visites, en números

dissabte, 19 de maig de 2018

Atrec el que soc


S’han fet moltes versions de "Rossinyol"! Li deia la crítica. Però, i per què no puc cantar-la jo també? Com la canto jo no ho fa ningú, perquè jo sóc jo. Així es reivindicava, amb la seva dolça i alhora contundent veu, Lídia Pujol. Ho ha recordat a la cloenda de la jornada Talentària, un fòrum professional pioner a Catalunya adreçat a artistes, artesanes i emprenedores i que se celebra des de l’any passat a Solsona. És un "Rossinyol" que es va publicar dins el disc Iaie el 2003, el primer àlbum de la Lídia en solitari i un homenatge a la senzillesa. Aquesta és l’actitud que casa amb el missatge que s’han endut avui les 90 dones del Talentària 2018: hem de comunicar sense pors ni complexos allò que fem de la manera més genuïna.

I si som honestes, sinceres amb la nostra manera de ser, connectarem amb el client (o interlocutor) que busquem. “Atrec el que soc”, ha dit Txell Costa, un referent en lideratge femení. “La marca ha de ser qui som, autèntica”. També ho ha reblat Èlia Fibla, creadora de The Craft Academy: “Hem de connectar des de l’essència, sense impostar i sense fer servir cap altra veu que la de la nostra pròpia marca personal”. Tal qual. I a partir d’això, que sembla tan natural, tot fluirà. Com ha fluït avui Talentària. Hi han fluït coneixements, experiències, connexions entre unes i altres. Hem fluït perquè hem deixat córrer les emocions. “El màrqueting emocional és el màrqueting del present i del futur. El màrqueting pensat per commoure, perquè el 85 per cent de decisions de compra són emocionals”, ha explicat Gemma Fillol, experta en comunicació estratègica i fundadora de la comunitat Extraordinaria. Però estarem tots d’acord que no només parlem de màrqueting, ni de negoci, ni de productes.

Per això, jornades com aquesta flueixen. Parlem de connectar amb les persones a través dels valors que som i que projectem, sigui una manera de viure i treballar en sintonia amb el moviment Slow, amb el consum responsable, de forma vertebrada amb el territori i la seva gent, o de qualsevol altra. I aleshores, quan això passa, si expliquem la història del nostre producte o servei, no deixem d’explicar la nostra història. Que és la que aconsegueix arribar. No, no és una versió més de "Rossinyol", sinó la nostra. Única. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada