Quan encara eres un peix
jo
defugia el rosa
per
vestir el teu món.
Ara
no aconsegueixo esborrar
el
color del xiclet
ni
d’armaris, ni de baguls,
ni
sobre el paper,
ni
dins els teus somnis.
Però
aquesta és una dolçor
que
ja no m’enfarfega.
Algú
va dir que una festa
sense
pastís
és
només una reunió.
Si
vols ballar i viure en rosa,
jo
t’hi acompanyaré
amb
música melosa.
La
llibertat té molts colors
i
demana condescendència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada