Les vostres visites, en números

dimecres, 23 de maig de 2018

El dolç acceptar




Quan encara eres un peix 
jo defugia el rosa
per vestir el teu món.
Ara no aconsegueixo esborrar
el color del xiclet 
ni d’armaris, ni de baguls,
ni sobre el paper, 
ni dins els teus somnis.
Però aquesta és una dolçor
que ja no m’enfarfega. 
Algú va dir que una festa
sense pastís
és només una reunió. 
Si vols ballar i viure en rosa,
jo t’hi acompanyaré
amb música melosa.
La llibertat té molts colors
i demana condescendència.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada