Una vegada nu, al balcó no hi fa nosa

Recollir i tornar a desar durant onze mesos la decoració nadalenca domèstica no és una tasca senzilla. Primer has de determinar el dia que t’imposes com a termini per arremangar-t’hi, passat el qual ja no hi ha excuses (per anar bé, abans de Carnaval). A la mandra que això suposa (no és igual muntar una taula de 20 per a una festa, que desparar-la amb ressaca i escombrar l’endemà al matí) s’hi suma aquella recança de desfer l’encanteri que ens ha fet a tots puerils al voltant del solstici d’hivern.

Quan arriba el dia D, has de recuperar les bosses i capses que tenia assignada cada mercaderia: la bossa de les llums de l’arbre -una vegada has intentat reunir l’entramat en el mínim espai possible amb la destresa que el desembre vinent agrairàs si t'estalvia barallar-te amb nusos de fils que tant et fan sortir de polleguera-, la capsa de les boles, àngels i estrelles (cada any que passa desapareix algun element de forma misteriosa i fa que la resta descansin més amples), la del pessebre, la de la decoració penjant escampada pel menjador...

Fins aquí és relativament fàcil, si bé sempre hi ha alguna peça que es resisteix més a entrar a la capsa corresponent. Per al final de tot deixes l’arbre, el personatge amb més entitat i cos de tot l’elenc. Després de deixar-lo nu, penses que tampoc fa tanta nosa al balcó, davant la temptació d’ajornar el seu confinament fins al cap de setmana vinent. Però no et pots fallar, t’has proposat acabar avui amb aquesta feina. I vinga, branques amunt i vinclades cap al tronc. Tot i esmerçarar-t’hi no aconsegueixes que tornin a la mateixa posició que tenien quan l’arbre va arribar a casa procedent del basar xinès fa dos anys. I no aconsegueixes endevinar el truc amb el qual aconseguia cabre dins la caixa d’un pam d’amplada. Cada any que passa, al traster hi ha més part del tronc sintètic fora la caixa que dins. I això acaba resultant anguniós quan a l’estiu tornes al traster per salvar-ne la pala, el xurro i la senalla de la platja/piscina. I res, que a l’estiu que ve el nostre exemplar d’Abies masjoanis plasticum semblarà que hagi crescut uns centímetres més.

Un cop completada aquesta darrera operació t’envaeix una sensació d’ordre físic, mental i emocional que et farà creure un xic en Marie Kondo. I penses que, ja que a casa teva no hi té res a pelar amb els llibres, la roba i les joguines, almenys amb la parafernàlia nadalenca superaries l’examen. I dels trasters, què n’opina la nipona? Això ja són figues d’un altre paner (força saturat).