Les vostres visites, en números

divendres, 4 de desembre del 2009

13D


Quan em faci gran i tingui fills a qui explicar les meves batalletes, segur que en el meu repertori de fets/fites/aventures memorables hi tindrà un lloc el 13D. El dia que molts catalans vam poder manifestar mitjançant les urnes què en pensàvem que la nació catalana esdevingués un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea. Potser, fins i tot, no caldrà que els ho expliqui perquè sortirà en algun llibre de text. Potser els hi sonarà com un simple fet anecdòtic associat al culebró d'una mena d'Estatut que va malgastar tots els ribots possibles i per haver.


Però jo els recordaré que per a molts solsonins i catalans el 13D va ser un dia especial: no era una consulta vinculant, però, tal com argumenta López Tena, no és una consulta simbòlica, sinó amb caràcter polític real. Els explicaré que els resultats no van deixar indiferent als polítics, ni als de Catalunya ni als de Madrid. Des d'aquell dia tothom va anar més amb peus de plom. Perquè tot i que a molts (premsa cavernària espanyola, cases regionals a Catalunya, PP...) els interessi fer veure que això de la consulta sobiranista és una provocació i una bajanada per perdre el temps en nimietats que no vénen a tomb en temps de crisi, no poden negar que l'origen d'aquest referèndum és la iniciativa popular sorgida a més de 160 municipis, fruit del debat que plana al carrer. Poca broma!


L'escriptora catalana d'origen argentí Patrícia Gabancho formula una pregunta que jo no podria expressar amb millors paraules i amb més clarividència: "Per a qui es consideri un demòcrata, quin problema hi ha a preguntar a la ciutadania què pensa sobre la independència de Catalunya?" És així de simple. No entenc perquè n'hi ha que s'entesten a associar la consulta amb el conflicte, a apel·lar a la maduresa, quan en realitat no hi ha un estat més madur democràticament que aquell que té per costum convocar la ciutadania a referèndums per "decidir" el seu futur. No entenc perquè encara hi ha gent que s'entesta a desprestigiar aquesta convocatòria emparant-se en la Constitució: l'article 1 de la Carta Magna proclama que la sobirania nacional resideix al poble espanyol. Així doncs, no fa pas referència a nosaltres.


Avui Pedro Morón de la Fuente, vocal de l'associació d'Els Altres Andalusos, manifesta en el seu bloc que "mai hem deixat de ser una colònia d'Espanya". La matèria que ens espolia, segons ell, no és el coure ni el petroli, sinó "els diners que tots guanyem amb la suor del nostre front i que, any rere any, es converteix en infraestructures de l'Ebre per a sota". Afirma aquest andalús que "declarar-se independentista o nacionalista en l'Estat espanyol és com declarar-se dimoni pelut, vermell, maçó, amb banyes i cua, com en els millors temps del franquisme". I estic d'acord, i no és per l'article 1 de la Constitució, no. És per aquest coure i aquest petroli que es fan seus. Mani qui mani a Madrid, amb ells no hi tenim res a pelar. Perquè, tal com diu Pedro Morón, "més que la unitat d'Espanya" els va "la unificació dels Pressupostos Generals de l'Estat". M'hi trec el barret, més clar, l'aigua.


Quan tingui fills i els pugui explicar aquesta "batalleta" amb els veïns espanyols, els recordaré una frase del meu alcalde en referència a la cita del 13D: "Ningú pot ni ha de decidir per ningú, i les persones, com els pobles, han de ser lliures per tal de decidir amb qui volen viure i com volen fer-ho". Xavier Jounou assevera que "passi el que passi" no podem perdre l'esperança que "al final l'esforç i la raó ens han de dur a l'objectiu final: el país que entre tots els catalans i catalanes, sense coaccions i lliurement, haurem decidit tenir".

3 comentaris:

  1. Respecto molt totes aquestes idees. Una cosa quants van votar el referendum sobre l'estatut? crec que 800.000 catalans. Perqué tan poca participació? Que tenim que fer tots els altres anar a viure a l'Aragò? seguirem aguantant la pallissa d'aquesta clase política que viuent d'aquesta comedia. Com es que es pot votar amb 16 anys a cas podràn votar desde les escoles? Tots viviu del passat i d'un tal Franco que surt als llibres d'historia que segur que era un fill de puta igual que un tal Hitler o Mussolini. Per a mi molt semblants als nacionalistes de casa nostra, sí sí casa nostra, perqué jo encara que no pensi com vosaltres he nascut aquí.
    AH! T'estimo molt.

    ResponElimina
  2. Un dels grans escriptors i periodistes espanyols del s.XX, Azorín, ja va escriure fa un segle al diari ABC que Espanya era un conjunt de nacions. Ningú no ho posava en entredit. Ara, però, el problema és que només tenen legitimitat per ser nacionalistes (i dels més radicals) els que tenen Madrid com a capital. Ells poden fer onejar tantes banderes com vulguin. Però els que ens sentim, de cor i raó, d'una altra cultura, d'una altra història, d'un altre caràcter i un altre país, per què no podem expressar-nos lliurement i democràticament? Voler autogestionar-nos, arribats a l'estat de maduresa que ens ho permet, és una comèdia?

    David, no estem pas vivint del passat (tan de bo que els llibres d'història no haguessin de fer referència al fill de puta que va provocar un cop d'estat, l'exili de més de mig milió de ciutadans, la mort d'uns quants més i més de 40 anys de dictadura!). Si volem decidir és pensant exclusivament en el futur. Tu no vols viure en un país més ric i menys espoliat? Jo no vull que te n'hagis d'anar a viure a l'Aragó, però jo tampoc vull haver de marxar a Andorra o a Kuala Lumpur. Osti, tu! no ens posarem pas d'acord. Això és massa complicat... Crec que part de la clau d'aquesta contraposició d'idees i de móns rau en el fet que jo durant molt temps hagi llegit L'Avui (ara he de reconèixer que ja m'he passat a La Vanguardia) i per a tu la capçalera de referència sigui El Mundo. Però aquest és un altre debat.

    Jo també t'estimo molt! ;)

    ResponElimina
  3. David,

    Com dir-t'ho.

    Tu no creus que la Nació Catalana tingui els "pebrots" de poder passar sense Espanya, que no podem autogovernar-nos solets. Molt bé, fins aquí t'ho respecto i crec que TOTS estem en el dret de lliure expressió. Ara que diguis que els que desitgem no dic la independència, sinó l'autogestió (tu poses l'exemple de l'Estatut) siguem 800.000. Aixó ja no t'ho accepto. Com et pots basar en la gent que va anar a votar una cosa que ja venia retallada de Madrid i que posteriorment retallaran (l'any 2300 o per allà. Molta gent ja no va anar a votar aquell Estatut ja que no s'hi sentien identificats!
    A part, crec que som molts més dels que la gent com tu ens voleu fer creure. I saps per què ens ho voleu fer creure? Doncs perque aquí en el fons els que tenen por sou vosaltres, la gent com tu. Teniu por de que ens adonem que junts podem tombar tota aquesta "mariconada" de "l'españa una sola nación" i per més que ho intenteu, crec que al final, us tombarem!
    500.000 van ser els exiliats durant la Guerra Civil, et penses que els fills i néts de tota aquella gent no ho hem patit? Et penses que tots aquells fills i néts no estem cabrejadíssims amb el "fill de puta"?
    Et penses que tots aquells fills i néts no votaríem que SÍ a la independència?

    Per tant, els que s'ho han de fer mirar sou vosaltres David, no nosaltres.

    Ah, me'n oblidava: dóna records a la veïna Egpaña!

    ResponElimina