Els Simpson i Portland

Aquí, a Noruega, a Lituània, a Austràlia o a Xile -per citar alguns països sense vincles aparents- se celebra el 20è aniversari d'Els Simpson, un dels fenòmens culturals/mediàtics de més envergadura planetària. El Homer, la Marge, el Bart, la Lisa i la Maggie formen part de la família -ells són els que millor es conserven, sense envellir ni un dia!- i des del 89 ens fotem amb ells dels estereotips de l'"american way of life". Actualment, si he de plantar-me davant del televisor per mirar dibuixos prefereixo American Dad (Antena3) i Padre de familia (la Sexta), que són més potents, políticament incorrectes i, per tant, més sarcàstics (fins i tot aconsegueixen ferir sensibilitats com la meva). Però si tingués fills només els deixaria veure Els Simpson, aptes per a menors.

Vaig pensar en aquesta família esgrogueïda dissabte al matí mirant, per casualitat, el programa Trekking pel món. El protagonista voltava pels carrers de Portland, la ciutat més verda dels Estats Units i, per a alguns, la segona del món. Un d'aquells llocs que t'entren per la vista a la primera i que retens en l'imaginari com un dels indrets ideals per viure-hi i fer-t'hi vell/a. Doncs en aquesta urbs, la més gran de l'estat d'Oregon, es veu que hi va passar la infància Matt Groening, pare dels nostres simpàtics parents de Springfield. Va viure al 742 d'Evegreenterrace. Les clucades d'ullet a Portland són constants a la sèrie.

Les escarxofades al sofà, els excessos de cervesa i els conseqüents atacs etílics, el paper de l'Església en la vida familiar, el paper dominant de la televisió també en la vida familiar i el menjar escombraria no es poden desvincular ja de la família Simpson, que fins i tot va aparèixer entre les 100 figures culturals més influents de la nostra època classificades per la revista Time. Així que, aquests dies, una mica a tots ens toca bufar les 20 espelmes (encara que després canviem de cadena per compartir sofà amb l'odiós, irreverent i irrespectuós agent de la CIA d'American Dad).