Aquesta setmana el programa de sàtira política Polònia, de TV3, celebra el quart aniversari, i ho fa amb una reunió en secret de la facció catalanista del PSC. Amb aquests quatre anys de perspectiva, no m'imagino la prime time del dijous sense els entranyables polítics, cuiners, presentadors de l'equip de Toni Soler i la productora Minoria Absoluta. Felicitats i gràcies per ser durant tan temps un dels programes líder d'audiència del nostre país! 1 a 0 per als de casa gràcies al gol de l'humor intel·ligent (per acabar de cuinar la graella perfecta, només caldria una dieta diària complementada amb Crackòvia i APM, mmmmmm!).
En un acte organitzat pel Centre d'Estudis Jordi Pujol el 2008, Soler va recordar que "tots els països amb una tradició política forta tenen programes d’humor i sàtira política". D'aquí que afirmés que "Polònia ha contribuït a normalitzar el país en aquest aspecte". És del tot segur que una part important de l'audiència identifica uns quants polítics gràcies a les seves encertades i humanitzades paròdies (em ve al cap la vergonya aliena que vaig sentir fa temps veient un magazín de l'Albert Om, en què l'hereu i la pubilla de Catalunya van ser incapaços de citar el nom de cap membre del govern català -només devien consumir Telecinco). Aquest espai ha fet créixer l'interès de la gent per la política, encara que sigui de manera superficial, "introductòria". És encomiable l'estratègia a través de la qual l'equip de guionistes aconsegueix un bon producte televisiu sense vocació de ser un programa de culte amb un registre apte per a tot espectador (la tieta, la veïna del quart que surt a l'escala amb els "rulos" posats o el repartidor de pizzes poden riure també dels gags polonesos). Aquí rau l'èxit d'aquest fenomen televisiu.
I no és un fenomen intranscendent. Ens ho han demostrat diversos capítols que s'han escrit en els annals del programa: un exemple va ser l'episodi de la paròdia de José Montilla, que es va emetre just després del missatge institucional de la Diada Nacional de Catalunya, i va derivar en la compareixença de Mònica Terribas a petició del CAC. També recordo amb simpatia quan va sortir a la llum l'existència d'un informe encarregat per la conselleria de Governació per analitzar la influència del programa sobre la imatge de Joan Puigcercós quan n'era el titular. No, no, poca broma amb Polònia.
Exel·lent programa el Polònia. Llàstima que al Paìs Valencià no tinguem un Govern que tinga sentit de l'humor, que C9 siga mitja de desinformació, i una cova de lladres... Si tingueren més sentit del humor no ens haurien tallat TV3, malhauradament gràcies a aquests feixistes ja no el podem veure.
ResponEliminaSalutacions.
No siguis tan pessimista! Acció Cultural del País Valencià, que ha impulsat la iniciativa legislativa popular "Televisió sense Fronteres" ja ha recollit més de 400.000 signatures -una és meva ;)- perquè TV3 es pugui veure al País Valencià. No sé com acabarà tot plegat, però la raó sempre acaba imposant-se... no?
ResponElimina