No entenc que la pel·lícula Petit indi, de Marc Recha, no hagi aconseguit cap reconeixement en els Premis Gaudí -va ser l'únic treball d'aquest peculiar director en què no m'he adormit al cinema-. No entenc que s'estigui polititzant el dret de veure les pel·lícules en el propi idioma. No entenc els atracaments indefensables que contínuament comet l'SGAE a ràdios municipals, ajuntaments petits, perruqueries, casals d'avis, clubs de futbol... No entenc la crueltat de la gent que abandona gats i gossos a la carretera. No entenc que pugui ser titular d'un diari que el ministre José Blanco reconeix l'atur com un problema "molt preocupant". No entenc per què hem arribat al punt que l'FMI hagi d'advertir a Espanya que haurà d'abaixar els salaris per recuperar competitivitat. No entenc per què rebo correus spam oferint-me sotmetre'm a una operació d'allargament de penis. No entenc la mania d'algunes que es tanquen al lavabo del bar a fumar, tot i que sortint al carrer ho farien més còmodament i amb més vistes. No entenc que pugui ser titular una declaració de Joel Joan segons la qual "l'independentisme ja no és cosa d'eixelebrats" -no és que no entengui la declaració, que la considero evident, sinó que no suporto que sigui notícia una constatació tan evident. No entenc la poca coherència i valentia de la gent que fa comentaris a les notícies del diaris i blocs rere anònims. No entenc l'estupidesa de la majoria de comentaristes d'Intereconomia. No entenc per què s'eleven els rumors a rang de notícia sense contrastar la informació. No entenc per què ningú no es creu que a la política també s'hi dediquen persones honestes (jo podria posar sobre la taula noms i cognoms). No entenc per què José Montilla aprofita el seu lloc per fer campanya electoral pel PSC tan descaradament. No entenc que algunes agències de notícies encara em demanin si els solsonins penjaven rucs de veritat del campanar per Carnaval. No entenc el sentiment de culpabilitat que m'envaeix si entro en una botiga de Solsona i en surto sense comprar res, quan estic tipa de fer-ho a Manresa, Barcelona o Andorra. No entenc perquè em molesto si algú triga més de quatre dies a contestar-me un mail i que jo em pugui quedar tan ampla si trigo més de quatre dies a donar resposta a un mail que rebo a la safata d'entrada (que són molts al cap del dia!). No entenc per què s'ha posat tan de moda el món 'freak', que sol coincidir sovint amb tot allò 'demodé'. No entenc per què hi ha dones (i alguns, però menys, homes) que es gasten més de 100 euros en cremes antiarrugues, si no existeixen. No entenc perquè tanta gent fa cues per entrar al Bus Campions 2009 del FC Barcelona per fer-se una foto amb els trofeus assolits la temporada passada si en realitat són rèpliques de les copes. Potser és que a tots, una mica, ja ens va bé ser enganyats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada