Avui fa 70 anys de l'afusellament d'un Molt Honorable. Llàstima que encara haguem de lamentar la poca empenta d'alguns per esdevenir una democràcia madura en el si del Vell Continent. L'actualitat política catalana, d'altra banda, abans del canvi de nom del pròxim Molt Honorable, se centra en la bronca del Molt Honorable a un Honorable del seu govern per haver anunciat el suport de la Generalitat a la consulta de Barcelona. En l'arena estrictament política, de cara a l'encontre electoral del 28N, el debat també se centra en el cara a cara d'aquest mateix M. Hble. amb un Hble. que aviat sumarà l'M.
A Barcelona capital, l'Excel·lentíssim viu preocupat per les municipals del maig vinent, esperançat a continuar mantenint el títol. Però, de forma imminent, també li resulta un bon maldecap la visita apostòlica de Sa Santedat -d'aquest només n'hi ha un- el 7 de novembre (si la Sagrada Família continua dempeus).
A Solsona, que tot i ostentar el títol de ciutat no deixa de ser un poble i, com a tal, cau de "cuques feres xafarderes" -com diria Roger Mas-, CiU és objecte de l'àmplia afició a la rumorologia sobre el candidat a disputar-se el títol d'Il·lustríssim després de descartar l'exIl·lustríssim Jordi Riart. Però molt abans de la contesa entre possibles il·lustríssims, d'aquí a poques setmanes, potser mesos, també canviarem d'Excel·lentíssim i Reverendíssim al Palau Episcopal. Si és que, de fet, n'estem d'entretinguts, a la capital del Solsonès!
I amb tants -íssims, -ables i una santedat per damunt nostre, encara ens sap greu quan segons qui ens tracta de (simples) senyors (i encara sort que les "senyoretes" ja han caigut en desús)!
P.D. La il·lustració és de Jaime Poveda, un caricaturista de Bogotà. Extreta del bloc bacteriaopina.blogspot.com
tros de professora de protocol de la capital!!!
ResponEliminaQue buit que pot ser el llenguatge... No haurien de ser els actes els que ens fessin excel·lir o il·lustrar? El panorama que caricaturitzes -sense histrionisme, sols el traç- no és excel·lent ni il·lustre... I venent eleccions, com dius, així que apartem les criatures!
ResponEliminaBen trobat, Sita. Un petó
ResponEliminaMare meva!!!!!... ningú més que tu podria escriure els càrrecs corresponents a tota la colla de personalitats polítiques i episcopals que has anomenat. Increïble! ;)))
ResponEliminaJajajaja, Núria, no siguis hiperbòlica! Doncs mira, aquests són tan sols una centèsima part dels -íssims i demès. Tu, quin tractament tries?
ResponEliminaUna abraçada ben forta!
No sóc exagerada, no, ja ho saps ;)))
ResponEliminaTractament? Jo potser trio el de senyoríssima... jajajajajajajajajajajajajaj! Aquest no existeix eh?... Senyoríssima sembla que hagi de ser una senyora gegant! jajajajajajajaj!
Avui, 3 de novembre de 2010, a l'hora de l'Àngelus, he assistit a l'anunci del nou Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe. Les noves vingudes de Roma són el tema de totes les converses de bar. Com una jornada electoral, però sense meses, sense interventors... i sense electors. Habemus obispum. Es diu Xavier Novell, el bisbe més jove del país (1969), i tenia una mirada plena de cofoisme. La rumorologia sovint falla.
ResponElimina