Les vostres visites, en números

dissabte, 5 de febrer del 2011

El retrat d'un bisbe o la revelació d'un enigma

Sí, he assumit el repte de seguir la vida del bisbe Xavier Novell durant uns dies i intentar donar-li forma escrita en un llibre amb imatges de Marc Trilla i editat per Pagès Editors. I què passa? Per què genera sorpresa la notícia (filtrada pel Triangle digital dimarts passat i publicada l'endemà pel Regió7) de la publicació d'un llibre sobre el prelat més jove de l'estat? És un projecte professional que no entomo com a cristiana devota (el mateix bisbe ho sap). M'hi enfronto com a periodista encuriosida per la dimensió humana d'un personatge intel·lectualment preparat, controvertit i en boca de molts, amb una extrema rectitud moral, amb conviccions fermes, i alhora aventurer i arriscat, enemic de l'anar fent, a vegades conscientment imprudent en l'acció, mediàtic com pocs de la seva casta i amb grans habilitats comunitives. És un perfil llaminer d'intentar redescobrir.

Són molts els que parlen d'ell tot i no haver-hi mantingut ni una sola conversa. Són uns quants els que en malparlen sense conèixer exactament la font dels comentaris que reprodueixen. D'altres el critiquen per no compartir les seves interpretacions de la Sagrada Escriptura. I ell n'és plenament conscient. Però no desisteix en la seva manera de fer i en la missió a la qual creu que ha estat cridat. Amb aquest llibre que estem preparant, les úniques mires que tinc passen per traslladar als lectors tot el que es pot desprendre d'una conversa en profunditat sobre qualsevol dels temes en què es pronuncia l'Església, aquells en què es troba còmode i aquells en què no, i narrar el trajecte vital que l'ha dut d'una masia d'un micropoble rural de l'Urgell fins al Palau Episcopal de Solsona, passant dues vegades per Roma. Que la gent que en parla bé o malament tingui elements de judici per fer-ho.

Qui no té curiositat de conèixer els motius pels quals un capellà és nomenat cap d'una diòcesi amb només 41 anys? Qui no té curiositat per intentar entendre els factors que expliquen la transformació en la manera de pensar d'un jove per passar d'una visió progressista de l'Església al papisme? Com un bisbe pot ser arriscat, propugnar la llibertat i la creativitat i, alhora, defensar l'ortodòxia? Com casa els valors del Concili Vaticà II i les consignes vaticanes d'avui? Com veu la integració dels homosexuals en la fe cristiana? Com explica la sexualitat? Què en pensa de l'existència d'una Eslgésia catalana? Són només alguns interrogants que desvetllen el modest interès d'una periodista poc habituada a trepitjar els temples com jo. I si aquest bisbe té més d'Antoni Deig del que ens pensem? Amb aquest projecte pretenc també desmuntar rumors. Tots ens sentim atrets pels desafiaments.

En un article sobre l'èxit del cinema i la literatura basats en retrats ficcionats sobre personatges públics, Toni Cruanyes explica al diari Avui que "la majoria del que es publica és només la façana de la realitat". Però "allò que és realment important passa en la intimitat de les converses privades o, fins i tot, només en el pensament i la psicologia dels protagonistes". El motor que m'acosta al bisbe Novell és, precisament, l'intent de furgar en la psicologia d'un dels personatges més enigmàtics de Solsona i la Catalunya central. Crec que, per la seva transparència (l'eloqüència és sincera) i precisió comunicativa, no em resultarà una empresa inaccessible.

M'estranya que a molts els estranyi aquest interès. També m'estranyava que la gent pensés que la meva feina a l'àrea de Comunicació de l'Ajuntament era indissociable del color polític del govern. I m'estranyava que companys de professió de Catalunya Ràdio s'estranyessin de veure declaracions de l'oposició en notes de premsa enviades des de l'Ajuntament. Tant costa creure en la professionalitat per la qual alguns encara advoquem? Per què se'm fa necessari donar explicacions per aquest llibre i, en canvi, ningú no m'ha qüestionat el fet d'escriure la història del Carnaval de Solsona (tothom és convidat a la seva presentació el 25 de febrer a les 20.30 h al Teatre Comarcal)?

Aquests dies m'he hagut de sentir a dir, sorneguerament, que ja sóc una més dels que ha vist la llum. Jo tinc la sort de veure la llum cada dia al matí quan em llevo i al costat tinc algú que estimo, quan són les 8 del matí i tinc una feina que m'espera, quan tinc família amb qui compartir la taula tres dies a la setmana, quan arriba el cap de setmana i tinc amics amb qui sortir... I he vist la llum quan m'han brindat l'oportunitat de desenvolupar un projecte com aquest nou llibre i ampliar horitzons. Benvingudes siguin les llums que ens acosten als enigmes!

8 comentaris:

  1. Em trec el barret Noemí.

    I penso que tens raó, obrir-se nous camins i projectes és una gran oportunitat que no es pot desaprofitar. Al cap i a la fi, una de les coses que caracteritza els periodistes és la curiositat pel món que ens envolta i aquests projectes són la manera de descobrir-ho.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Gràcies, Montse! Veig que ets dels que ho entén ;)
    Algun dia tornem a fer cafetó per parlar de la professió i la vida de cada una.

    Un petó

    ResponElimina
  3. Molt d'ànim! Que no et prenguin la llum i, sobretot, que no et diguin què és llum i què no ho és. Estic tipa del ser més modern que ningú...

    ResponElimina
  4. Gràcies, Sita! Estic amb tu, ja ho saps ;-))

    ResponElimina
  5. Pot ser em repeteixo una mica, però crec que les paraules de la Montse (amb el seu permís, clar!) són ideals per opinar aquí. Em trec un altre barret jo també!
    M'ha agradat molt la manera com defenses el què creus, sobretot la teva manera d'entendre la professionalitat en el periodisme.
    Així que ànims i endavant!

    ResponElimina
  6. Benvingut, Ivan, i moltes gràcies pel comentari!

    Sembla estrany que s'hagin de defensar certes maneres d'entendre la nostra feina, però ja ho veus, si ho faig, és perquè alguns comentaris m'hi duen.

    Gràcies per fer-te seguidor :-D

    ResponElimina
  7. Noemí: Cadascú pot fer la seva feina com vulgui. No seré pas jo qui t'ho privi. Però em sembla que el teu llibre no és més que voler-se aprofitar de l'ocasió (que tampoc està gens malament agafar el tren quan passa!).
    Jo conec el Xavier des de fa molts anys i també en podria fer un llibre. Però no el faré perquè crec que no val la pena. No m'aportarà gran cosa que ja no sàpigui. El xavier és el típic representant d'aquells bisbes que el Vaticà fa ara: gents submisa als seus dictats.
    A Solsona mateix hi tenies gent d'església amb moltes més coses interessants a dir i amb més cos i consistència moral i intel·lectual. Una llàstima que els mitjans de comunicació no s'hi fixin més en aquesta gent.
    De totes maneres, sort amb el llibre.

    ResponElimina
  8. Anònim, t'agraeixo el comentari (m'encanten tots els retorns de les entrades). Llàstima, però, que no t'identifiquis. Se'm fa estrany contestar algú que em fa una aportació darrere l'anonimat. És una pena.

    Responent-te, t'he de dir que no comparteixo la teva afirmació segons la qual aquest llibre "no és més que voler-se aprofitar de l'ocasió". És un comentari amb connotacions massa negatives, no creus? Sí que és veritat, en canvi, que ara és el moment de publicar-lo. És el bisbe més jove del país i l'estat, sorgit del propi presbiteri, amb una personalitat, una formació i una manera de viure la fe que no deixen indiferent.

    També em sorprèn que si tu en podries fer un llibre desaprofitis l'ocasió.

    Sí, és papista (si no, Benet XVI no l'hauria nomenat), no ho amaga. I aquest aspecte també es reflectirà en el llibre. De la mateixa manera que les consignes vaticanes tenen detractors, també hi ha un sector important de l'Església que n'és defensor. Per raons òbvies, jo em reservaré la meva opinió (aquí no importa).

    Tens raó que a la diòcesi solsonina hi ha persones amb coses interessanrs a dir, amb consistència moral i intel·lectual. Segurament que també coincidiríem amb noms, en conec alguns. Això no ho nego en cap moment. I una cosa no exclou l'altra. La diferència rau en la "representativitat": Xavier Novell és el cap del bisbat, un àmbit de més de 170 parròquies i prop de 140.000 habitants.

    Finalment, pel que fa a l'atenció mediàtica, tampoc no comparteixo gaire la teva observació. Hi ha gent d'Església que els darrers mesos gairebé ha aparegut més a la premsa local que el propi bisbe.

    En fi, tot depèn de l'angle interpretatiu des del qual es miri. En qualsevol cas, t'animo a què la pròxima vegada t'identifiquis. La comunicació, aleshores, és més natural...

    ResponElimina