Les vostres visites, en números

dilluns, 19 de desembre de 2016

Un monstre em visita


Creure't la facècia que qui riu últim, riu millor. Que els dolents de la pel·lícula s'acaben estavellant. I que la realitat supera la ficció (si bé és la realitat que engendra la ficció). Confiar que ara, que es comença a fer campanya per la reforma horària a nivell nacional, deixaran de programar-te reunions i actes quan les gallines fa hores que pesen figues -això sí que és ficció! Imaginar que aquella persona es disposa a escriure't quan veus que està en línia. No fer plans de Cap d'Any fins a última hora confiant que te'ls faran per tu, i si ho acaba fent algú, sospitar que és per compassió (pobra, està passant un mal moment). Pensar, quan t'autocompadeixes, que escriure és una bona teràpia. Desitjar que et llegeixi qui vols que ho faci. Creure que comprar llibres o sortir carregada de la biblioteca serva correlació amb llegir. Llegir Milena Busquets i, més d'un any després, autoconvencèr-te encara que pots ser igual de fascinantment agosarada, descarada, valenta i, en definitiva, vital. Somniar que algun dia toparàs amb l'home d'alguna de les vides que encara has de cremar, o almenys algú prou divertit, intel·ligent i atractiu que et trobi prou divertida, intel·ligent i atractiva, malgrat les teves gasives talles 36 i 85 (i compri el pack 2x1). Projectar-te en un món rosa, tot i la prepotència de la lògica i els crus grisos. Augurar un sí folgat en un referèndum indefectible pel qual encara no hi ha ni campanya ni indefectibilitat. Com ens recorda Agustí Colomines avui al Nacional.cat parlant de la postveritat, la història és plena de mentides escrites pels vencedors, de veritats basades en teranyines de mentides i d'enganys de tota mena.

Així que si la realitat i la història s'entesten a enganyar-nos, només ens resta ser honestos amb nosaltres mateixos i aprendre dels errors per sobreviure. A no ser que tirem per l'altra via i creguem que els bots salvavides d'aquesta realitat són els somnis i la fantasia, com magistralment ens ensenya l'art del nen Bayona. I a ell no li va pas malament!




Cap comentari:

Publica un comentari