Les vostres visites, en números

dilluns, 27 de juliol de 2020

Un dia com avui

Dimecres 27 de juliol. Tot feia preveure que seria un dia entre setmana com qualsevol altre. Però no ho era: feia anys i al llarg de la jornada el felicitarien la dona, els fills i els nets. Va preparar-se un esmorzar copiós, com cada matí quan anava a fer-se jove al camp de pitch & putt —podia presumir d’un estat de forma propi dels cinquanta!—, i va passar la porta amb el seu demble aparentment despreocupat i calmós. Quan tornés, continuaria el darrer quadre que ja tenia força embastat. Però aquell dia no va arribar a tocar els pals ni el pinzell. Aquell dia no vam ser a temps de desitjar-li un feliç aniversari. Avui ja en fa nou anys.



Quan conduïm, marquem-nos amb ferro roent al cap que també som responsables de la vida dels altres (els tòpics també haurien de servir per ser recordats). A la carretera no es produeixen “accidents”, sinó sinistres, perquè es poden evitar.

Fonts oficials informen que a Catalunya en els primers cinc mesos de l’any hi ha hagut una disminució dels morts de trànsit del 37%. I que en comparació amb el 2010, l’any de referència per al compliment dels anomenats “objectius europeus", les víctimes mortals s'han reduït un 52%. Aquest any, entre gener i maig “només” n’hi ha hagut 43. Cal no obviar, però, el confinament que ens ha obligat a deixar el volant, amb la qual cosa la xifra no és tan encoratjadora.

En qualsevol cas, una sola vida estroncada a la carretera, una de sola, justificaria aquesta modesta dosi moralitzant d’un dia qualsevol, un 27 de juliol que el 2011 per als meus no ho va ser.

Cap comentari:

Publica un comentari