Les vostres visites, en números

divendres, 10 de desembre del 2010

Un trànsit anacrònic


Anar a contracorrent del món i que el món se n'adoni i t'ho anunciï explícitament amb la mirada. Això és el que he sentit aquest migdia en ple carrer. Per motius laborals, m'he traslladat a peu d'un punt a un altre del poble al ritme que se sol portar caminant quan ho fem per motius laborals. I he constatat, com mai abans, que endinsar-se en un mercat és una experiència de trànsit anacrònic singular, no compatible amb les condicions derivades de motius laborals. Ha estat l'empremta del dia del mercat setmanal de Solsona, que segurament és com el de qualsevol altra ciutat -tot i que tinc la sensació que la fruita i la verdura aquí deuen ser més bones-, però també els emblemàtics mercats londinecs de Portobello Road o Camden Town, així com el mercat madrileny del Rastro -en aquest cas, salvant les distàncies-, la fira de Santa Llúcia de Barcelona o la de les joguines de Figueres, per citar-ne alguns exemples amb què he estat en contacte alguna vegada de la meva vida. En deixo fora els mercats de països orientals, que aboquen a una experiència tremendament saturada per l'olfacte.

Són anacrònics perquè, d'una banda, només pots passejar-t'hi si tens molt temps per invertir-hi, per deambular. L'experiència requereix un marcat parèntesi en el ritme diari, cada vegada més atret pels funcionals protocols de compra de Privalia. Les presses hi són vetades. En seria una excepció per aquells que ja hi són a les 8 del matí, per triar les millors peces de fruita i verdura, amb un aspecte més fresc. Aquestes (normalment són dones) van més de cara a la idea.

Però també són anacrònics pels "3 euros les calcetes, guapa!", "no ho trobaràs enlloc!" (no em crec que aquestes gitanes no sàpiguin que existeix Women'Secret), "remena, nena!" (com la cançó de Serrat o Guillermina Motta?). Talment pop-ups de l'era predigital. Són anacrònics pels boleros i les cúmbies que sento en ple migdia provinents d'una parada d'allò més casposa. Són anacrònics per les joguines de llautó -una de les troballes més simpàtiques i benvingudes- i altres antigalles. Ideals, a vegades, per trobar articles vintage.

És un fenomen, el del mercat setmanal, que fa poble, això sí. Centenars d'habitants del conjunt de la comarca s'apropen a la capital. Desenes de pagesos aprofiten per fer la trobada setmanal. I els comerços experimenten un moviment de clients més generós que de costum. Però un consell que us dono a partir d'avui és el d'evitar aquest trànsit anacrònic si no és per remenar tot fent un viatge en el temps. Si us hi trobeu sense voler, per motius laborals, passeu amb el cap cot i eludint les mirades que us assenyalen per anar a contracorrent.

2 comentaris: