Les vostres visites, en números

diumenge, 5 de juny de 2011

Quo vadis, Igualada? (reflexions arran del Rec.03)

Durant el segle XIX i bona part del XX, el Rec era el sector industrial més important d'Igualada, un barri d'adoberies ubicat estratègicament al costat del riu, que va esdevenir el motor econòmic de la ciutat. Avui és un barri de naus fantasma, que comença a reivindicar una atenció, tot i que la conjuntura econòmica sigui la pitjor companya de viatge. De fet, el futur urbanístic de la zona va ser un dels principals temes de debat en la passada campanya electoral, gràcies a la iniciativa de l'associació Amics del Rec. Durant tres dies, però, el Rec ha revifat, encara que fos efímerament i amb una sabata i una espardenya. Ha acollit el trànsit de més de 25.000 persones, no pas preocupades per aquest conjunt patrimonial igualadí, sinó àvides de consumir disseny i marques a preus radicals en la quarta edició del Rec Stores, batejada com a Rec.03.

Jo també hi he anat per trobar gangues, no ens enganyem. I ben poca cosa sabia, abans de passar-hi el dissabte, del Rec i la seva vàlua arquitectònica, històrica i identitària. Però tot dinant me n'he començat a fer el càrrec. He arribat a la conclusió que és un símbol del passat amb voluntat d'erigir-se en la divisa per plantejar el futur econòmic i cultural de la capital de l'Anoia. Asseguts a la barra d'un bar esperant el primer plat, aprofito la conversa que ens ha començat donar espontàniament un autòcton. És l'Enric, un perruquer del centre que per no deixar escapar cap client ha hagut de tancar passades les 3 -ens diu que la crisi l'ha fet més pencaire i oblidar-se d'exigències horàries. Com que els perruquers són una mina de l'actualitat més local li pregunto el perquè de la derrota electoral de l'alcalde del bigoti, el socialista Jordi Aymamí, després de 12 anys en el càrrec. "Ha fet molt per la ciutat, però no per la indústria, per atraure grans empreses". També hi ha ajudat molt el polèmic Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ja està tot dit. Ens ve a dir que el repte d'Igualada és saber cap on ha d'anar, quin ha de ser el seu model econòmic per potenciar veient lluny la cursa del tèxtil a través del retrovisor.

Se'm fa curiós pensar en el formiguer de gent procedent de tota la Catalunya central i altres punts del país, tots amb la bossa gegant de Desigual que la marca regalava a l'entrada del seu pop-up store penjada de l'espatlla, que il·lusòriament han retornat durant tres dies als carrers del Rec l'esplendor textil que el segle XIX havien viscut. Aquell moviment propi de la Roca Village o de grans magatzems en plenes rebaixes, però amb el valor afegit i el romanticisme que combina moda i patrimoni industrial, s'haurà evaporat avui mateix. Les antigues adoberies tornaran a despullar-se i tancar-se per continuar el son. Fins a la propera edició del Rec Stores.

Mentrestant, al marge dels canals comercials, els igualadins continuaran el seu debat: el 16 de juny hi ha convocada la primera assemblea general de socis dels Amics del Rec, i el consell assessor urbanístic impulsat per l'Ajuntament continuarà intentant buscar consensos sobre el rumb del barri. Nosaltres, ja cansats pels volts de les 7 de la tarda ahir vam retornar al cotxe tot resseguint la séquia d'un paisatge urbà encara gris. Vam seure, ens vam posar el cinturó i vam fer que sonés Antònia Font: "(...) Totes ses coses modernes, han esperat molt, totes ses coses modernes, s'han enfadat molt".

3 comentaris:

  1. M'ha agradat molt... mooooooolt! Crec que tots revivim el que has escrit quan passeges pel REC (tot i que jo no hi vaig anar aquesta edició sinó a la d'hivern)... El que m'ha agradat menys és imaginar-me a tots els visitants amb la bossa gegant i gratuïta del Desigual...poc romàntic, una imatge excessivament comercial si tenim en compte que la idees inicial del REC era fer un mercat de firmes de moda alternativa.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Núria! Sí, de fet, la nota més dissonant va ser el mega pop-store de Desigual. Per moments semblava el centre de Barcelona en plenes rebaixes... A la propera edició quedem per anar-hi juntes! ;)

    ResponSuprimeix