A partir d'aquest matí

A les 7 menys 10, després d'alçar-se del llit, rentar-se la cara i empassar-se un got d'aigua tèbia amb suc de llimona en dejú, la Maria ha sortit al balcó per regar les petúnies, les begònies i les plantes aromàtiques. Fa dies que no plou. La Lola espera que la indulgent alarma l'avisi un parell més de cops. L'Ester ja és sota la dutxa després del coit matinal amb què necessita començar la setmana. S'hi ha ficat més d'hora, que avui ha quedat per fer piscines i, per tant, ha de depilar-se sota l'aigua.

Al John li costa desenganxar-se dels llençols. Tot i que a la seva edat és preceptiu anar-se'n d'hora al llit, aquest cap de setmana ha tranuitat, enganxat a la pantalla de l'ordinador del gendre llegint sobre la EU. Va tenir una conversa amb el seu cosí escocès, l'Alec, que el va deixar neguitós i ara dubta sobre si ha fet bé. El Pau s'aixeca malsucós. Es va quedar escoltant la Mònica i tots els que omplien el programa amb ella -més de la meitat dels quals és incapaç de recordar el nom.

La Victòria obrirà els ulls molt més tard. L'única feina que té avui és preparar-se un esmorzar saludable, diferent al d'ahir (per a l'Insta) i fer-se una selfie espatarrant a la Cala Montjoi. Abans ha de practicar 30 minuts de ioga lyengar i assolir la pau i l'equilibri general necessaris per superar la resta del dia ajaguda damunt la tovallola de lli. Encara falta més d'un mes pel White Summer, buf!

En Peter, igual que la Carme, s'acuita a engegar la tauleta i fer el primer cafè del dia tot engolint-se tres editorials i la columna d'avui del seu articulista de referència (aquesta hora sempre ha publicat). Memoritzaran alguna reflexió d'aquelles que, a més de sonar molt bé, no tenen retop. Tant el Peter, a Brent, com la Carme, a Santa Maria de Palautordera, han de fer la intervenció més oportuna quan a l'oficina facin el seu segon i tercer cafès amb els altres Peters i Carmes.

Només llevar-se, la Raquel agafa bolígraf vermell i post-it per encastar al mirall un missatge que diu: "Declaració renda abans de dijous!". Sempre ha de córrer a última hora, tot i que porta dos mesos sentint el xiulet al mòbil que li ho recorda setmanalment. Segur que serà una de cada quatre amb resultat a pagar al fisc. Entre això i la caiguda de les accions, no aixecarem cap.

L'Antònia i el Ramon esmorzen davant del 324. Es queden amb el missatge de la microparticipació. Ella li diu a ell, amb aquell to propi del penediment, que potser haurien hagut de fer cas a la nena i votar per correu. De seguit, però, deixa la tassa a la pica i se'n va a desfer la maleta que ha tornat de la Pineda.

El dilluns després del Brexit i del 26J és un dilluns normal. Potser amb més son per a molts, més esperances i expectatives per a alguns, pors i decepcions per a altres. Ja ho va dir el president: les eleccions eren innecessàries; la realitat no ha canviat.