es mira al mirall,
hi conversa en silenci.
Es busca uns quants cops,
tant si li surt el sol
com quan plou dins seu
o se li congria una tempesta.
Mira de fit a fit i pensa,
observa, s’espia
i riu amb si mateixa.
Jo desitjo que la nena de les trenes
estimi cada vegada que es miri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada