quan la insondable boira es dissipi
i reapareguin els carrers
i el sol,
sortirem amb sopor
i amb por.
Tants dols s’hauran amuntegat,
que per no entrebancar-se
les ànimes anquilosades
hauran de saltar,
saltar-se l’ignot present.
Potser rebobinarem
per agafar prou empenta
quan tot hagi passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada